dissabte, de gener 20, 2007

Una ratlla de coca o un batut de fruita?

Quan tenim la sort de poder triar entre més d'una opció laboral, com saber quina hem de triar? Crec que hi ha dues formes fonamentals de plantejar aquesta mena de temes: una és la que es basa en la retribució econòmica i l'altra és la que es basa en el benestar de les persones. Poden semblar el mateix, poden arribar al mateix resultat i conclusió, però l'enfocament és diferent.

Enfocament econòmic

Tinc un company a la feina que val molt i l'aprecio molt. Té qualitats molt valuoses com molt de sentit comú, facilitat per treballar en equip, molta resolució operativa, i moltes més qualitats que no enumeraré. La part dura ("hard") de la seva feina és que li toca "monetitzar" tot el que fa, fins a l'últim detall, i poder-ho demostrar.

Ahir em va contar que un dia va rebre una proposta de feina i ell, que té per mà el que fa cada dia, ho va convertir a retribució econòmica, ho va "monetitzar" de forma que resultava senzill de comparar i prendre una decisió.

És un plantejament molt intel·ligent i impecable. Estic d'acord amb la seva decisió, però em costa connectar amb la forma d'expressar-ho.

Enfocament emocional


Pam Slim ens conta en el seu blog que també va rebre una proposta molt temptadora fa pocs dies i ens relata la seva experiència i decisió en termes emocionals.

Ens diu que semblava que seria senzill prendre decisions a la feina després d'haver establert les prioritats sobre la vida, establir prioritats laborals, triar un mercat i fer un pla de negoci. Però la realitat és molt més complexa.

Dijous passat li van proposar l'organització d'un esdeveniment per una molt bona causa, amb la col·laboració de dones executives molt poderoses, polítics, etc. Una oportunitat professional magnífica, amb unes possibilitats de projecció enormes... Des del punt de vista del que Pam anomena "el jo-social" era impossible de declinar.

Tanmateix això li suposaria haver de dedicar moltes hores, haver de fer un parell de viatges llargs a Washington...

Llavors explica que qui va dir que no va ser el seu "jo-intern", perquè a pesar de què l'oferta era meravellosa, no formava part de la "visió" i "missió" que s'ha marcat ella en la seva vida.

Explicat en metàfores, ens diu que l'oferta era com una dosi de Crack (droga addictiva), mentre que el que ella ha triat ha estat com prendre's un batut de fruita i ioghourt: reconstituent natural i sa...