Del 2006 al 2007

En acabar el 2006 he mirat una mica enrere: a l'empresa l'últim dia vam recuperar un vídeo de fa 12 anys i vam recordar vells temps. També TV3 va començar l'any amb cançons de fa temps, interpretades per gent de la casa, molt emotiu.

Però quan mirem enrera ens podem emocionar no només pels bons records sinó també pel camí que hem fet i l'emoció pel futur més proper. En aquest sentit, m'encanta la visió que ens mostrava l'altre dia Jordi Abad, amb un repàs als últims 10 anys i referències a la blogosfera més propera (jo també hi sóc :-), gràcies Jordi).

Probablement, per aquest component emotiu que tan bé descrivia Jaume, recordarem l'any 2006 com l'any en què la revista Times et va anomenar a Tu com a la persona de l'any.

Però per a mi serà l'any en què el meu fill va obrir el seu blog i que va aconseguir al mes de juliol estar entre els primers de wordpress (i en conseqüència també vam haver de canviar de hosting la seva web).

Veient com ha evolucionat el blog del meu fill, que cada vegada elabora més i millor els posts i a poc a poc està aconseguint comentaris fidels i alguna conversa amb algun blogger, se'm fa difícil acceptar la previsió alarmista de la blogosfera que feia Gartner i ens comentava Lorena.

Altres pessimistes, tanmateix, m'han deixat més inquieta. És el cas d'una nota que va publicar Eduardo Martínez el dia 29, amb el títol de Crisis global en 2007:

En 2007 alcanzaremos la fase de impacto de la crisis sistémica global, advierte el confidencial GlobalEurope Anticipation Bulletin. El sector financiero será uno de los más afectados, junto con el comercio internacional, los tipos de cambio y la energía.

Ho llegeixo i no li dóno massa importància, però passen els minuts i no m'ho trec del cap. I és que el cas és que fa temps que penso que el sector financer no està en el millor moment, precisament. Recordo molt vivament un post de Jaume, a propòsit dels resultats de Google del febrer del 2006.

De què més parla Eduardo? De diverses coses, una d'elles: els préstecs hipotecaris!!! ...Ai, que començo a entendre per què se'm queda a la memòria...

Gràcies que hi ha altres més optimistes, com el veí del barri (un abrazo, Julen). Comparteixo molts dels seus desitjos i m'alegrarà molt que tots es facin realitat. Veig l'últim post d'un altre optimista molt admirat, com Eduard Punset, i no puc evitar relacionar el primer desig de Julen amb l'optimisme dels que no podem estar segurs de res. Un somriure assoma, sense que en sigui molt conscient. Però com molt bé diu un altre veí, Tochis, "Actuar hace la diferencia", així que ja ens hi podem posar.

Sí, així és com em presento al 2007: amb emoció pel futur, però no sense incerteses i incògnites.


Technorati tags : 2006, 2007