Aprendre i esdevenir experts

Fa temps que segueixo una blogger, Pamela Slim, que té el seu bloc i el seu podcast, i m'agrada molt la seva forma d'enfocar els seus posts, tots de temàtica empresarial però prenent sempre com a referent i centre la persona de forma integral i dirigits a l'emprenedor més concretament.

Des d'aquest prisma, en la seva experiència ella ha identificat diversos tipus d'experts, on el que tradicionalment ens havíem refererit amb aquest terme és només part de les diverses tipologies que ella veu actualment.

Tanmateix, tots sabem que no tothom rep el mateix reconeixement, alguns el reben de forma menys costosa, mentre que d'altres han de lluitar molt més per aconseguir-lo i, de fet, el post de Pam vol encoratjar precisament les persones que es troben en aquest últim cas. Per això no m'estranya que la Unió Europea estigui estudiant la forma d'ampliar el camp de visió dels estudis sobre l'aprenentatge i s'hagi decidit a considerar la formació de la persona al llarg de tota la seva vida.

Pel que comenta Tochismochis al seu blog, no només en l'àmbit acadèmic sinó també en l'empresarial s'ha vist la necessitat de flexibilitzar els processos d'aprenentatge per centrar-los en la persona. Amb tot, jo em pregunto si serem capaços de flexibilitzar-ho tot el que caldria, perquè si no som conscients de què els diferents "tipus" d'experts són tots igual d'importants i es necessiten els uns als altres, llavors com podrà trobar cadascú la seva "tercera via" d'aprenentatge?

--- Technorati tags ---
learning , experts

Trobada a la UOC

Dissabte vaig anar a la trobada d'inici de la UOC. Tinc la sospita de què pretenen matar-la ben aviat.

Cada vegada està tot més simplificat i concentrat. Per exemple, ara volen que només hi hagi una trobada, no dues. També unifiquen consultories i assisteix un sol consultor amb alumnes de diverses aules.

En el meu cas, vaig conèxier una noia que cursa les mateixes assignatures que jo, però no sé si a les mateixes aules, així que no sé si compartirem fòrums i debats? També vaig conèixer en Josep Gala, un consultor de Desenvolupament Sostenible que em va caure genial. La llàstima és que probablement no tornarem a intercanviar mai més una paraula perquè no és el meu consultor. El meu consultor no tinc idea de com és. Quin sentit té això? Almenys podrien anunciar qui assistirà a cada hora i jo llavors podria decidir si faig el viatge o no.

Total, que comptat i debatut, després de passar tot el dia a Bellaterra, l'únic consultor meu que vaig poder conèixer va ser el de Xinès. Em va saber greu veure que portava tantes coses preparades i se li feia el temps tan curt. Com dic, ens va contar moltes coses i no solament la gran diversitat que hi ha a la Xina, el desafiament cultural i personal que representa, la importància del FU (el camp), la interacció entre cultura, política i escriptura, la crisi permanent... i moltes més coses. Ell pensa que hi haurà una trobada de síntesi; m'agradaria que tingués raó.


Per avançar, clica a sobre de la imatge

Ampliar: Aquí

--- Technorati tags ---
UOC

Entorns dAprenentatge Personal (PLE)

Molta gent coincideix en opinar que caldria canviar tot el sistema educatiu actual. Tots n'estem patint les deficiències, en major o menor mesura: ja sigui com a pares, com a alumnes, com a professors o com a professionals o empresaris, etc. Tanmateix, no tothom tenim clar quin camí caldria seguir. El tema és força ampli ja que no es limita solament a l'educació reglada sino a la formació en general. En aquest post intentaré resumir el que he estat llegint aquests dies sobre aquest tema. He començat amb la pregunta de per què ens trobem en aquesta situació, quina ha estat l'evolució del nostre pensament i crec que es poden trobar algunes pistes sobre el futur més immediat, les quals ens porten a considerar els PLE.

Ron Burnet ha estat escrivint recentment 5 posts sota el títol "The context for learning, education and the arts" (post 1, post 2, post 3, post 4, post 5).

Ron parteix de la idea de que l'entorn cultural dels educadors (jo afegeixo formadors) ha anat canviant i considera que educació, cultura i tecnologia són conceptes que estan interrelacionats. Tecnologia i cultura han anat sempre lligats i educació i cultura també és evident que s'influeixen mútuament.

Ron posa especial èmfasi en el duet tecnologia/cultura i, a través dels diversos posts, va argumentant de quina forma diversos intel·lectuals han anat teoritzant sobre aquesta interacció. Tenint en compte que Ron deixa molt clar que interpreta els canvis en clau evolutiva, un possible esquema de l'argumentació podria ser:

Pensador	Conceptes i/o Exemples
McLuhan	"El Mitjà és el Missatge": el contingut i el mitjà no són el més important, ho és la persona. "instant total awareness": quelcom entre el reconeixement i el pensament auto-reflexiu
De Kerckhove	El cos humà com a extensió dels ordinadors (excessiva simplificació)
Bruno Latour	No reconeixem la simbiosi entre subjectivitat i màquines L'esforç per comprendre la nostra identitat comporta una complexitat que ens avoca a produir tecnologies més complexes
Warren Sack	S'intercanvia l'arrel de cognició humana. Per exemple: la memòria dels ordinadors ha passat a ser referència per a la memòria en general i, per tant, ha esdevingut referència per jutjar les nostres pròpies memòries.
Brian Cantwell Smith	Processos de computació (cal distingir entre programes i processos, però tant uns com els altres no són estàtics sino dinàmics) Cal un sentit d'identitat que contempli dinamicitat i diferenciació al vol de tasques específiques o problemes específics incloent distincions que no s'havien imaginat "a priori", en una fase prèvia de "disseny".

Ron, finalment acaba comentant una cosa en la que estic molt d'acord: creu que en aquesta hibridació l'ús pràctic que acabem fent de la tecnologia sempre excedeix les estructures intencionals en què s'havia construit. I és en i mitjançant aquest excès que aprenem, ja que ens permet negociar una relació amb la tecnologia que crea el nostre entorn.

I bé, arribats aquí, veient l'horitzó però no el camí, ens podem preguntar: ¿Com ens prepararem?

Dimarts passat, Eduard Punset va publicar un post en què analitzava habilitats que observa en els infants d'avui i que considera que seran molt importants per fer front als reptes d'un futur proper:

1. Capacitat de concentració
   
2. Saber posar-se en la pell dels altres
   
3. Reforçar la "comunitat educativa"
   
4. Humor desenvolupat per ells mateixos
   

Ho veieu com sí que cal canviar l'enfocament? Ja no es tracta tant d'aprendre del professor perquè també es pot aprendre dels alumnes, però sobretot, és molt important que caldrà trobar com facilitar que siguin els mateixos estudiants els subjectes actius que dirigiran la seva formació.

Pel que he pogut llegir, la proposta sobre la qual s'està treballant en aquest moment són els PLE: Entorns d'Aprenentatge Personal.

Anotació final:

Si fos prou estricta acabaria aquí el post però necessito afegir aquest paràgraf, a mode de parèntesi, perquè és que no em puc estar d'expressar el goig que tinc en llegir el blog de l'admirat Eduard Punset. Després d'anys de veure els seus programes televisius, excepcionals, poder ara llegir el seu blog personal, escrit per ell, és com un luxe!

Technorati Tags Education,Learning,PLE

Paradigmes emergents en TIC i Educació Superior

Aquest és el tema d'un document molt interessant que via UOC trobo a la “Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento” i que es pot consultar a la següent adreça: http://www.uoc.edu/rusc/2/2/dt/esp/collis.pdf

M'ha agradat molt trobar un document que explica tan bé la situació en què ens trobem i que planteja seriosament una col·laboració entre universitat i empresa.

Comença assenyalant els canvis que està vivint últimament la societat (societat del coneixement, etc.) la qual cosa ha creat una necessitat i una demanda per un canvi en l'educació. Els autors en diuen flexibilitat, i en distingeixen de dos tipus:

1. Flexibilitat Logística. Es relaciona en com fem les coses i en l'aprenentatge implica fer els processos més eficients, més senzills, més professionals, millor organitzats, a temps, arxivables...Tot això no implica cap canvi pedagògic, és solament una forma de fer el mateix però de forma tecnològicament més apropiada. En aquest apartat també val la pena assenyalar que la tecnologia no ha de restringir a cap persona per a fer el que vulgui fer. Si una persona vol compartir amb algú alguna cosa, la tecnologia l'ha d'ajudar, no li ha de posar barreres.

2. Flexibilitat Pedagògica. Aquest apartat és més novell conceptualment. Ensenyar i aprendre flexibilitat significar passar:

• de rebre a trobar o crear

• d'allò fix a les opcions

• del mateix per a tothom a individualitzar

• de prendre apunts a presentar el teu propi treball

És a dir, instructor i estudiants esdevenen cocontribuents del curs. Així, l'estudiant com a contribuidor actiu serà:

• un creador en conjunt de materials d'aprenentatge (recursos d'estudi, concursos de preguntes, models de respostes, materials de suport per a altres estudiants, materials de lectura, etc.)

• un bon seleccionador d'una diversitat de recursos del món real

• Algú que ampliï més, no solament que llegeixi els llibres de text, i que també estengui aquest treball als altres

• Algú implicat en les avaluacions pròpies i dels seus companys com una part avaluable del curs

• Algú que dissenyi i elabori una cartera de productes electrònics o un altre producte amb utilitat fora del curs

I quan parlem d'educació superior no podem obviar de cap manera les necessitats de les organitzacions reals i del mercat. Sembla que la idea és que continuant en la línia en què els estudiants cerquen de trobar com poden ajudar altres companys, de la mateixa manera caldria trobar la manera d'ajudar les organitzacions.

Així, Betti Collis diu que quan les organitzacions li demanen que necessiten aprendre certa cosa ara, ella mira de respondre no només a aquesta necessitat sinó que tracta de trobar la forma de relacionar aquell problema a curt termini amb un problema més estratègic.

Per la seva banda, Jeff Moonen ens comenta el cas d'un consultor experimentat que utilitza un mètode basat en una mena de diàleg estructurat que a ell li funciona perquè centra el discurs en allò que és important per a cada client en el seu cas. És a dir, la interacció entre el client i el consultor implica captar ràpidament allò que les empreses volen realment, implícitament i potser fins i tot inconscientment.

Proactivitat, personalització, col·laboració, adaptabilitat, diàleg... flexibilitat...

COLLIS, Betty; MOONEN, Jef (2006). «Tecnología de la información en la educación superior: paradigmas emergentes» [mesa redonda en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 2, n.o 2. UOC. [Fecha de consulta: 17/02/06].

<http://www.uoc.edu/rusc/2/2/dt/esp/collis.pdf>

ISSN 1698-580X

Technorati tags : aprenentatge flexible

Dinosaures

Us havíeu plantejat mai com poden ser de grans els dinosaures? Us imagineu tot un continent convertit en dinosaure?

Aquest matí, xerrant amb uns companys de feina, ha resultat que coïncidim Tots en què no ens agraden els llibres de text per als nostres fills en format paper. Coïncidim Tots en veure la necessitat d'un format online que s'actualitzi continuadament i un model educatiu totalment diferent, més d'acord amb les necessitats reals dels nostres fills, en un entorn de xarxa i online.

En aquest context no s'entèn que em trobi amb entrades com aquésta de barrapunto en què ens diu, entre altes coses, que " España junto con Italia serán los únicos países que no contemplan la Informática como asignatura obligatoria en todos los niveles de las Enseñanzas Medias. Haciendo caso omiso a las recomendaciones que el Parlamento Europeo expone en las claves de un buen aprendizaje".

No entenc res, de debò. Si resulta que portem 5 anys de retard en I+D i tenim pendent de pujar al tren de la innovació tecnològica, com no apostem per començar a fomentar-ho des del principi? És que potser les TIC no formen part de la innovació tecnològica que necessitem no en alguns sectors sinó en tots? M'ho pot explicar algú, si us plau?

I estem parlant d'Espanya respecte la resta d'Europa. Però espereu, que la cosa no acaba aquí. Si considerem Europa en conjunt tampoc sembla que vagi molt bé. Sabeu com ens veuen des de la Xina? Mireu quin text acabo de llegir via Philipp:

What is more troublesome than the limited budgets is the attitude in Europe towards the internet as a disruptive technology for almost all industries. Two times this week in Europe decision makers told me it was better not to email them “since I never read them anyway”. When you are familiar with China, you might forget that this kind of dinosaurs can survive in a fast globalizing world. In Europe they can, and that is a bad sign.

Even my mother of 85 is on the internet and sends me regularly emails. But as a chief negotiator for the international trade unions you can live without. Even worse, the second person without an email connection was in charge of content on one of the major websites of the EU. Dealing with a major information provider for the EU and not even having an email address. How much funnier can it get?

Dinosaures? Desgraciadament, no m'estranya gens ni mica.

L'entesa entre empresa i universitat

Acabo de llegir al Cinco días una notícia d'ahir, 25 de novembre: El vicepresidente plantea una mayor coordinación entre empresas y universidad
en què, segons Solbes, la manca d'I+D del país és "un problema estructural" i "La falta de investigación e innovación en España no es un problema de coste, solucionable sólo mediante subvenciones."

Sembla que últimament se n'està parlant molt. Recordo un article que publicava El País el passat 17 d'octubre. Es titula "Se buscan 60.000 científicos". A continuació reprodueixo algunes frases:

"Aunque el conocimiento y la información han sido siempre fuentes de riqueza y poder, nunca habían adquirido un papel tan relevante en el mercado. España se la juega en unos pocos años si quiere alcanzar el tren de la nueva economía."

"Ese salto, un vuelo de cinco años, está encaminado a trasladar a nuestro país a la privilegiada orilla de las economías que se blindan frente a la competitividad globalizadora creciente, renovando su apuesta por la innovación tecnológica."

“Hemos organizado un ejército de 30.000 científicos que van a pelear para que España no. pierda el tren del futuro, que es la economía basada en el conocimiento”

El 18 d'octubre se'n publicava un altre: España es un 20% menos rica por la falta de inversión en I+D

“Tenemos un país que no crea emprendedores, ni fomenta la crítica constructiva. Tampoco hemos aprendido a ser heterodoxos y así es muy difícil que salgan los grandes creadores”

"La conclusión no deja en buen lugar a la Universidad española, puesto que la mayoría de los ejecutivos no ven en ella a un motor de desarrollo económico, ni creen que su organización actual facilite esa función. En general, la empresa reprocha a la Universidad que forme titulados ignorando los criterios de practicidad y aplicabilidad que demanda el tejido industrial."

“Las universidades están obligadas a asumir nuevas funciones, en la medida en que la economía de la innovación permanente les asigna un papel protagonista. Tienen que interrelacionarse con el sector productivo y crear sus propias empresas”

Aquesta mena de coses em provoquen reaccions ambigües perquè d'un costat, quan veig que hi ha qui nota i remarca la importància del coneixement i la informació, com també la coordinació (i jo afegeixo la comunicació) sempre agrada veure que hi ha més persones que comparteixen la teva forma de veure les coses. D'altra banda, però, quan diuen que portem cinc anys de retard, m'agradaria no tenir raó, voldria haver-me equivocat. Però bé, encara som a temps de rectificar, segur que ho farem.