L'entesa entre empresa i universitat
en què, segons Solbes, la manca d'I+D del país és "un problema estructural" i "La falta de investigación e innovación en España no es un problema de coste, solucionable sólo mediante subvenciones."
Sembla que últimament se n'està parlant molt. Recordo un article que publicava El País el passat 17 d'octubre. Es titula "Se buscan 60.000 científicos". A continuació reprodueixo algunes frases:
"Aunque el conocimiento y la información han sido siempre fuentes de riqueza y poder, nunca habían adquirido un papel tan relevante en el mercado. España se la juega en unos pocos años si quiere alcanzar el tren de la nueva economía."
"Ese salto, un vuelo de cinco años, está encaminado a trasladar a nuestro país a la privilegiada orilla de las economías que se blindan frente a la competitividad globalizadora creciente, renovando su apuesta por la innovación tecnológica."
“Hemos organizado un ejército de 30.000 científicos que van a pelear para que España no. pierda el tren del futuro, que es la economía basada en el conocimiento”
El 18 d'octubre se'n publicava un altre: España es un 20% menos rica por la falta de inversión en I+D
“Tenemos un país que no crea emprendedores, ni fomenta la crítica constructiva. Tampoco hemos aprendido a ser heterodoxos y así es muy difícil que salgan los grandes creadores”
"La conclusión no deja en buen lugar a la Universidad española, puesto que la mayoría de los ejecutivos no ven en ella a un motor de desarrollo económico, ni creen que su organización actual facilite esa función. En general, la empresa reprocha a la Universidad que forme titulados ignorando los criterios de practicidad y aplicabilidad que demanda el tejido industrial."
“Las universidades están obligadas a asumir nuevas funciones, en la medida en que la economía de la innovación permanente les asigna un papel protagonista. Tienen que interrelacionarse con el sector productivo y crear sus propias empresas”
Technorati Link Count: no. of blog reactions to this post
2 comentaris:
Un ejemple real de la diferencia competitiva que suposa la actual manca relació entre les nostres universitats i món empresarial.
Fa unes setmanes parlava amb un empresari catalá, que m'explicaba que tenen una empresa amb uns 300 investigadors a Boston. Li vaig preguntar perque no tenien la empresa aquí. La resposta: Imposible obtenir els mateixos recursos i coneixements en el nostre país, als EEUU la relacions entre la universitat (coneixement) i les empreses son molt més estretes ifluides, s'adapten i es complementen perfectement i es un model que es retroalmienta, els millors investigadors están allá perque saben que tindrán una bona sortida profesional, aixó atrau a més empreses el que igualment atrau a més investigadors, aquí tenim un buit absolut entre el món universitari i el món empresarial.
Molt complicat poder salvar aquestes diferències, més que res que encara que podèssim reproduir amb èxit el model nordamericà la ventatja que ens porten es molt gran. Haurem de ser motl imaginatius per poder posarnos a la seva alçada.
Josep, Moltes gràcies pel teu comentari. L'exemple que poses dol molt, la veritat, dol. Però també és la més clara evidècia de què la necessitat existeix.
No crec en les fórmules màgiques i estic d'acord en què copiar no serà suficient, com molt bé dius caldrà ser imaginatius.
De totes formes, només que siguem capaços de posar-nos tots d'acord en quin és l'objectiu ja em sembla que haurem avançat molt.
Publica un comentari a l'entrada