Paradigmes emergents en TIC i Educació Superior

Aquest és el tema d'un document molt interessant que via UOC trobo a la “Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento” i que es pot consultar a la següent adreça: http://www.uoc.edu/rusc/2/2/dt/esp/collis.pdf

M'ha agradat molt trobar un document que explica tan bé la situació en què ens trobem i que planteja seriosament una col·laboració entre universitat i empresa.

Comença assenyalant els canvis que està vivint últimament la societat (societat del coneixement, etc.) la qual cosa ha creat una necessitat i una demanda per un canvi en l'educació. Els autors en diuen flexibilitat, i en distingeixen de dos tipus:

1. Flexibilitat Logística. Es relaciona en com fem les coses i en l'aprenentatge implica fer els processos més eficients, més senzills, més professionals, millor organitzats, a temps, arxivables...Tot això no implica cap canvi pedagògic, és solament una forma de fer el mateix però de forma tecnològicament més apropiada. En aquest apartat també val la pena assenyalar que la tecnologia no ha de restringir a cap persona per a fer el que vulgui fer. Si una persona vol compartir amb algú alguna cosa, la tecnologia l'ha d'ajudar, no li ha de posar barreres.

2. Flexibilitat Pedagògica. Aquest apartat és més novell conceptualment. Ensenyar i aprendre flexibilitat significar passar:

• de rebre a trobar o crear

• d'allò fix a les opcions

• del mateix per a tothom a individualitzar

• de prendre apunts a presentar el teu propi treball

És a dir, instructor i estudiants esdevenen cocontribuents del curs. Així, l'estudiant com a contribuidor actiu serà:

• un creador en conjunt de materials d'aprenentatge (recursos d'estudi, concursos de preguntes, models de respostes, materials de suport per a altres estudiants, materials de lectura, etc.)

• un bon seleccionador d'una diversitat de recursos del món real

• Algú que ampliï més, no solament que llegeixi els llibres de text, i que també estengui aquest treball als altres

• Algú implicat en les avaluacions pròpies i dels seus companys com una part avaluable del curs

• Algú que dissenyi i elabori una cartera de productes electrònics o un altre producte amb utilitat fora del curs

I quan parlem d'educació superior no podem obviar de cap manera les necessitats de les organitzacions reals i del mercat. Sembla que la idea és que continuant en la línia en què els estudiants cerquen de trobar com poden ajudar altres companys, de la mateixa manera caldria trobar la manera d'ajudar les organitzacions.

Així, Betti Collis diu que quan les organitzacions li demanen que necessiten aprendre certa cosa ara, ella mira de respondre no només a aquesta necessitat sinó que tracta de trobar la forma de relacionar aquell problema a curt termini amb un problema més estratègic.

Per la seva banda, Jeff Moonen ens comenta el cas d'un consultor experimentat que utilitza un mètode basat en una mena de diàleg estructurat que a ell li funciona perquè centra el discurs en allò que és important per a cada client en el seu cas. És a dir, la interacció entre el client i el consultor implica captar ràpidament allò que les empreses volen realment, implícitament i potser fins i tot inconscientment.

Proactivitat, personalització, col·laboració, adaptabilitat, diàleg... flexibilitat...

COLLIS, Betty; MOONEN, Jef (2006). «Tecnología de la información en la educación superior: paradigmas emergentes» [mesa redonda en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 2, n.o 2. UOC. [Fecha de consulta: 17/02/06].

<http://www.uoc.edu/rusc/2/2/dt/esp/collis.pdf>

ISSN 1698-580X

Technorati tags : aprenentatge flexible