Creixement sense creació de llocs de treball
Una disjuntiva aparentment absurda que, tanmateix, no és l'única amb què ens estem trobant. Penso que estem podent comprovar força àmpliament com els esquemes de base de la societat industrial ja no són vàlids per sostenir la societat que emergeix actualment. Sorgeixen problemes que no poden resoldre's plantejats des de les estructures socio-econòmiques preexistents. Ja no podrem continuar durant molt més temps sense canviar els nostres referents.
Efectivament, no podem afrontar el problema dels drets d'autor y les discogràfiques o analitzar l'evolució d'una empresa com Google sota els mateixos esquemes, en base a les mateixes legislacions, amb els mateixos estàndards i de la mateixa forma en què s'ha vingut operant fins ara.
Joël de Rosnay, en un article publicat a Tendencias 21, ens diu que en l'últim llibre que ha publicat proposa solucions per reequilibrar els poders. Desconec completament quina serà la seva proposta, però a mi només se m'acudeixen dues coses: canviar el concepte de la formació i potenciar-lo de forma exponencial alhora que lliurem una ferotge batalla contra les bretxes digitals. No veig una altra manera de passar del treball físic a altres ocupacions més immaterials. I, ben mirat, res garanteix que sigui suficient, perquè una cosa és crear condicions favorables i una altra serà que sorgeixi la creació de coneixement que no resideix enlloc més que en les persones. Hi ha algú que ho vegi d'una altra manera? Quines solucions es podrien proposar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada