diumenge, de gener 28, 2007

Rescat de Raboseta de Riu

Ahir al matí vaig estar amb els Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre participant en el rescat i seguiment de rabosa de riu (salaria fluvialitis) a la xarxa de reg. Explicaré primer què és aquesta activitat i després resumiré breument l'experiència d'ahir.

L'origen d'aquesta activitat el trobem en la co-evolució d'aquesta espècie amb Margarififera auricularia, dues espècies en perill d'extinció. La Margaritifera auricularia és una espècie de mol·lusc bivalve que durant anys havia estat considerada extingida fins que se'n van trobar a punts molt concrets. L'any 2001, la Unió Europea va incloure la conservació d'aquesta espècie en el projecte LIFE-Natura per tal d'estudiar formes de benefici mutu entre l'activitat humana i la conservació de la biodiversitat.

La Margaritifera auricularia precisa, per a la seva reproducció, que les seves larves (loquidis) trobin un peix hoste on poder desenvolupar-se fins esdevenir uns bivalves diminuts que cauen al fons del riu i, si troben un hàbitat favorable, creixeran. Fins ara, l'únic hoste natural és la rabosa de riu, espècie que disminueix en població a la xarxa de reg de forma continuada fins ara.

Aquest és el resum del que he conegut que es fa al parc:

  • Al centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre es cria en captivitat la raboseta de riu i se'n fa un estoc i estudis biològics i ecològics de l'espècie.
  • Quan es buida la xarxa de reg, es procedeix al rescat de rabosetes que s'han quedat sota les pedres o altres objectes i es recuperen abans que morin. Es revisen els punts on s'ha fet el rescat, es revisen els punts on històricament s'ha trobat l'espècie i s'estudia la caracterització dels punts.
  • Les rabosetes capturades es porten al centre icitiològic on es faran biometries i dades biològiques.
  • Des de fa dos anys es marquen les raboses en captivitat (les més grans amb codi individual, les petites amb elastòmer) i després de veure l'evolució del marcatge, s'infecten amb larves de Margaritifera auricularia.
  • Finalment, s'alliberen els exemplars en llocs idonis per ambdues espècies.
Ahir vaig saber com es prenen les dades dels peixos que es troben. Actualment acaben d'enllestir la sistematització de la nomenclatura de tots els punts de la xarxa de reg. Ha estat una tasca molt laboriosa però ajudarà molt a poder fer estudis més precisos.

En el tram de canal que vam rastrejar vam trobar alguna angula, espècie que normalment es troba juntament amb la rabosa de riu. Tanmateix, va ser tard per a l'únic exemplar de raboseta que vam trobar, una femella, que ja era morta. El que vam trobar viu va ser un exemplar de musclo zebra, que representa una gran amenaça per a la Margaritifera auricularia.

I mentre nosaltres fem aquestes coses, surten al diari projectes de camps de golf. No sembla que anem bé.


Technorati tags :