dilluns, de gener 08, 2007

Una experiència de teletreball

Avui vull compartir una experiència real, coneixement real, d'un company de la UOC, Albert Casans, que amablement ha acceptat que ho reprodueixi aquí.

Vaig llegir fa poc via Jaume l'experiència del teletreball des del punt de vista de l'empresa i semblava molt positiva. Però què hi ha de l'experiència individual de les persones? En aquest sentit em sembla molt valuós el que ens aporta Albert, a qui he conegut a través d'un fòrum d'Emprenedors de la UOC coordinat per Cris Pérez. Ens comenta Albert:

Des de fa uns anys em trobo necessitat de canvi laboral. Sóc laboral fix en una empresa pública, hi porto 25 anys i he fet la mateixa tasca durant els darrers 13. Ja n'estic fart, sobretot de la organització jeràrquica, de la manca de coordinació, de la feina mediocre, de la manca d'expectatives i de mobilitat dins l'empresa. Fa 5 quadrimestres vaig iniciar els estudis de Ciències Empresarials a la UOC, entre altres coses, per mirar de fer el canvi.

El motiu d'explicar-vos tot aquest preàmbul és perquè (quin miracle, oi?) vaig experimentar el teletreball, a casa meva, conservant el mateix contracte laboral fix, des d'octubre de 1999 a març de 2005. O sigui, una petita gran experiència. I us puc dir que té coses molt positives, com treballar al teu aire, a les hores que vols i en l'estat estètic que vols, sempre que compleixis l'objectiu marcat dins del termini pactat. I això funciona: us ho asseguro. L'aspecte més difícil de portar és la confusió entre vida laboral i vida personal o privada (jo tinc família, dona i fills). A vegades se m'acumulaven els rols: taxista familiar, gestor (podria ser una idea free lance d'interès: gestoria personalitzada) aprofitant que la majoria de llocs només obren als matins, cuiner de molts dinars, una mica de "marujeo" en el que s'anomena feines de la llar, bricolatger, o patint pel mig "interrupcions" d'interesos familiars quan estava en un pic de feina (p. exemple)... apart que sempre li acabes posant més hores que a una oficina presencial.

Però, ben mirat és una bona solució pels caracters indòmits, que no tenen por d'estar sols o poc acompanyats (com és el meu cas), que els agrada la independència, la responsabilitat, ... i penso ara mateix en un possible negoci basat en un web, un mòbil i l'atenció personalitzada del possible client.

Si sabeu organitzar-vos aquesta frontera treball-casa (o família) i teniu una idea que permeti una economia "estable" i digna, ser teletreballador és una opció molt bona.


I un apunt: Cris ens ha recomanat un enllaç del Ministeri de Treball i assumptes socials amb ofertes i demandes de Teletreball.


Technorati tags :

1 comentari:

Olga ha dit...

Jo també he estudiat a la UOC, hi he sigut tutora, i teletreballo.

Penso que si ets bon estudiant a la UOC pots arribar a ser molt bon teletreballador.

Merci per l'enllaç que us ha passat la Cris, és interessant!