Linux i Trackback

Acabo de decidir un parell de canvis:

1. Aquest estiu m'instal·laré el linux
2. A partir d'ara intentaré utilitzar el trackback

És curiós com hi ha alguns canvis que costen una mica, t'atreuen però per alguna raó no et decideixes, és com si calgués una petita empenta o alguna cosa semblant. Aquesta setmana ha passat alguna cosa així.

Dimarts, Enrique va publicar un post on parlava de Linux i entre els comentaris que rebia n'hi ha alguns de molt interessants amb tot d'experiències molt valuoses, una cosa semblant a unes "lliçons apreses".

La meva experiència amb el software lliure puc dir que va començar a esdevenir una relació estable a partir de que un amic em recomanés probar l'Open Ofice i a partir d'allí em vaig anar passant a la resta: primer el navegador i després la resta de programes. Estava tan entusiasmada que de seguida em vaig plantejar passar a Linux però vaig començar a sentir llegir experiències negatives d'altres persones amb algunes versions linux; llavors vaig començar a dubtar de quina versió havia de triar i el tema s'ha anat ajornant fins a l'actualitat.

Aquesta setmana he descobert un article de la revista UOC Papers : Criterios de migración a Linux en las administracioneslocales de la UE. Los casos de Múnich y Newham, per Daniel Reina. L'article parteix del procés de migració cap a software lliure o de codi obert (FLOSS) que en tot el món diverses administracions públiques, tant a escala nacional com regional o local s'està produint últimament. Aquest procés s'ha promogut a la Comissió Europea des del pla eEurope 2002. A continuació s'estudia dos casos en què un es decideix pel software lliure, mentre que l'altre no. Hi ha quatre criteris bàsics:

«Conclusively we see four major motivations why governmental organizationsconsider both policy directives towards as well as concrete implementationof open source software: Dependency, cost, security, and transparency.»
(FLOSS, 2b, 2002, 8)

Copio i enganxo algunes de les conclusions de l'estudi:

En el caso de Múnich el proceso ha sido guiado por sucesivas votaciones del consistorio municipal y se han valorado más criterios estratégicos, fundamentalmente la independencia del proveedor. El mayor coste a corto plazo de la migración no ha sido un obstáculo para llevarla adelante, desestimando incluso los beneficios del acuerdo entre Microsoft y el Ministerio del Interior alemán. Detrás del proyecto de Múnich ha habido dos grandes empresas, la norteamericana IBM y SuSE, alemana en aquel momento, un dato de interés con respecto a las transformaciones que está experimentando el software libre. El consistorio de Múnich no sólo decidió cambiar el software, sino también el criterio de gestión, una opción que el FLOSS permite.

El caso de Newham es significativo por haberse descolgado de un proyecto gubernamental. El proceso de migración ha sido dirigido por el responsable de tecnologías de la información, Richard Steel, que ha utilizado dos criterios tácticos: el coste y la homogeneidad del sistema, criterios respaldados por informes anteriores. El menor coste ha sido uno de los argumentos que más se han empleado en la promoción del FLOSS; sin embargo, se ha hecho evidente que las ventajas de coste que supone el FLOSS son siempre a largo plazo, como resultado de la ausencia de actualizaciones, pues en el momento de la migración se ven anuladas por la necesidad del diseño de planes específicos, los gastos de formación del personal o la existencia de una infraestructura tecnológica de partida. El peso de la situación de partida suele jugar en contra de cualquier migración. El coste está también en función de las negociaciones que se pueden establecer en una situación de competencia, y en este caso el FLOSS ha jugado como baza fundamental para conseguir condiciones excepcionales de Microsoft, condiciones que ponen de relieve la distorsión actual en el mercado por una situación de
monopolio.

Per tant, sembla que el cas en què s'ha decidit no utilitzar software lliure ha estat per criteris la curt termini, no a llarg termini i, a més a més, no puc deixar de pensar que si la majoria de la gent utilitzés linux enlloc de windows, potser fins i tot els criteris a curt termini haurien portat a una altra decisió també en el cas de Newham. Així que ja tinc una raó més per passar-me a linux aquest estiu: si hi ha alguna cosa que volem a llarg termini, hem de començar a treballar-hi ara, ja, en el curt termini. Ànims i endavant! Jo ara estic en ple curs i no puc, però al mes de juny, tan aviat com acabi els examens em prepararé i ja aniré contant la meva experiència. Si algú ho fa abans que agrairé molt que m'ho conti. Teniu la secció de comentaris i la del tracback (links to this post).

A més a més, hi ha una altra cosa que m'anima: i és que hi ha un amic que també es passarà a linux aquest estiu; serà una experiència compartida. El més curiós és que ha descobert el meu bloc gràcies a un trackback (bé, per a ser exactes hem de dir un "pingback", perquè no havia fet els meus deures). Això m'ha fet reflexionar i adonar-me de la importància que pot tenir.

Precisament, Enrique també dimarts havia dedicat un altre post al tema del trackback i entre els comentaris veig que n'hi ha un que recomana un wizard, que l'aniré probant a veure si així resulta més senzill. Jo he posat també un enllaç a la meva barra lateral, així espero que em resulti còmode d'utilitzar, ja veurem. I aquells que prefereixin per deixar-me a mi trackback, haurem de fer-ho de forma manual, em podeu posar l'adreça dels vostres posts en la secció "links to this post", al costat dels comentaris, o simplement en un comentari.

------

Actualització 04-abr.: He descobert una cosa que es diu Talk Digger, que fa les cerques alhora a: Technorati, Googleblog, Bloglines, Blogdigger, Msnsearch, Google, Yahoo i Digg. Em sembla que pot ser una forma bastant efectiva de poder saber si continua la conversa en algun altre blog. L'he introduit a la meva plantilla i ara sortirà a tots els meus posts. A veure què tal funciona.

------

Technorati tags : linux open source FLOSS trackback