Entorns dAprenentatge Personal (PLE)

Molta gent coincideix en opinar que caldria canviar tot el sistema educatiu actual. Tots n'estem patint les deficiències, en major o menor mesura: ja sigui com a pares, com a alumnes, com a professors o com a professionals o empresaris, etc. Tanmateix, no tothom tenim clar quin camí caldria seguir. El tema és força ampli ja que no es limita solament a l'educació reglada sino a la formació en general. En aquest post intentaré resumir el que he estat llegint aquests dies sobre aquest tema. He començat amb la pregunta de per què ens trobem en aquesta situació, quina ha estat l'evolució del nostre pensament i crec que es poden trobar algunes pistes sobre el futur més immediat, les quals ens porten a considerar els PLE.

Ron Burnet ha estat escrivint recentment 5 posts sota el títol "The context for learning, education and the arts" (post 1, post 2, post 3, post 4, post 5).

Ron parteix de la idea de que l'entorn cultural dels educadors (jo afegeixo formadors) ha anat canviant i considera que educació, cultura i tecnologia són conceptes que estan interrelacionats. Tecnologia i cultura han anat sempre lligats i educació i cultura també és evident que s'influeixen mútuament.

Ron posa especial èmfasi en el duet tecnologia/cultura i, a través dels diversos posts, va argumentant de quina forma diversos intel·lectuals han anat teoritzant sobre aquesta interacció. Tenint en compte que Ron deixa molt clar que interpreta els canvis en clau evolutiva, un possible esquema de l'argumentació podria ser:

Pensador	Conceptes i/o Exemples
McLuhan	"El Mitjà és el Missatge": el contingut i el mitjà no són el més important, ho és la persona. "instant total awareness": quelcom entre el reconeixement i el pensament auto-reflexiu
De Kerckhove	El cos humà com a extensió dels ordinadors (excessiva simplificació)
Bruno Latour	No reconeixem la simbiosi entre subjectivitat i màquines L'esforç per comprendre la nostra identitat comporta una complexitat que ens avoca a produir tecnologies més complexes
Warren Sack	S'intercanvia l'arrel de cognició humana. Per exemple: la memòria dels ordinadors ha passat a ser referència per a la memòria en general i, per tant, ha esdevingut referència per jutjar les nostres pròpies memòries.
Brian Cantwell Smith	Processos de computació (cal distingir entre programes i processos, però tant uns com els altres no són estàtics sino dinàmics) Cal un sentit d'identitat que contempli dinamicitat i diferenciació al vol de tasques específiques o problemes específics incloent distincions que no s'havien imaginat "a priori", en una fase prèvia de "disseny".

Ron, finalment acaba comentant una cosa en la que estic molt d'acord: creu que en aquesta hibridació l'ús pràctic que acabem fent de la tecnologia sempre excedeix les estructures intencionals en què s'havia construit. I és en i mitjançant aquest excès que aprenem, ja que ens permet negociar una relació amb la tecnologia que crea el nostre entorn.

I bé, arribats aquí, veient l'horitzó però no el camí, ens podem preguntar: ¿Com ens prepararem?

Dimarts passat, Eduard Punset va publicar un post en què analitzava habilitats que observa en els infants d'avui i que considera que seran molt importants per fer front als reptes d'un futur proper:

1. Capacitat de concentració
   
2. Saber posar-se en la pell dels altres
   
3. Reforçar la "comunitat educativa"
   
4. Humor desenvolupat per ells mateixos
   

Ho veieu com sí que cal canviar l'enfocament? Ja no es tracta tant d'aprendre del professor perquè també es pot aprendre dels alumnes, però sobretot, és molt important que caldrà trobar com facilitar que siguin els mateixos estudiants els subjectes actius que dirigiran la seva formació.

Pel que he pogut llegir, la proposta sobre la qual s'està treballant en aquest moment són els PLE: Entorns d'Aprenentatge Personal.

Anotació final:

Si fos prou estricta acabaria aquí el post però necessito afegir aquest paràgraf, a mode de parèntesi, perquè és que no em puc estar d'expressar el goig que tinc en llegir el blog de l'admirat Eduard Punset. Després d'anys de veure els seus programes televisius, excepcionals, poder ara llegir el seu blog personal, escrit per ell, és com un luxe!

Technorati Tags Education,Learning,PLE

Share, not Cheer

El 8 de juny, Innovation Weblog va publicar un post sobre la conferència que Marisa Mayer va donar el 17 de maig a la Stanford University. Aquest post conté una errada, ja que el segon principi que va presentar Marisa no inclou el verb cheer sino share. Tanmateix, com que no admet comentaris no resulta fàcil fer-los-ho saber.

En el següent enllaç: http://www.veotag.com/player/?u=ywwchyvylg trobarem el mateix vídeo que van penjar a la web de la universitat però se li han afegit uns tags, de forma que podem comprovar fàcilment els títols originals de les diapositives que va presentar Marisa.

El cas és que estic veient que hi ha diverses entrades en altres blogs que han anat copiant l'errada.


Technorati Tags innovation

Spreekt u Engels?

Acabo de trobar un altre lloc amb frases en holandès:

Key Phrases Ja. Yes. Nee. No. Welkom! Welcome! Prettig met u kennis te maken. Pleased to meet you. Hoi. Hello. Dag. Goodbye. Dank u. Thank you.
	Ik heet ... My name is ... Spreekt u Engels? Do you speak English? Het spijt me, ik spreek geen Nederlands. I'm sorry, I don't speak Dutch. Ik heb hulp nodig. I need help. Waar is het toilet, alstublieft? Where is the toilet, please?

Via: http://www.bbc.co.uk/languages/other/quickfix/dutch.shtml

I també te les pot baixar en format mp3


Technorati Tags Dutch

Goedemorgen

Aquestes vacances vaig a Holanda i Flandes.

Miraré d'aprendre quatre cosetes en holandès. De moment he trobat això:

Hallo,Ik ben Hans Brinker

	Wie bent U?
	Wat is je naam? Leuk je te ontmoeten Leuk jullie beiden te ontmoeten

Goedemorgen
Goedemiddag
Goedenavond

Praat alsjeblieft Engels, ik ken niet veel Nederlands
Waar kom je vandaan?
Engels alsjeblieft Dank je

Ik ben blij dat ik je weer zie Kan ik je kussen...?

Neem mij niet kwalijk
Hoeveel kost deze wijn? Hoeveel kost dit broodje?

Neem mij niet kwalijk
Een cappuccino, alstublieft? Twee cappuccino's, alstublieft?

Dank je
Je bent erg behulpzaam geweest Ik hoop je gauw weer te zien

Een goeie dag gewenst Een mooie dag vandaag

Tot ziens


Si sabeu d'algun lloc on trobar altres indicacions, m'anirà molt bé.

Bona revetlla

Scan10058
Originally uploaded by carmepla.

Aquest matí, he trobat aquesta nota a la taula de la meva oficina.

Us la dedico a tots els que visiteu avui aquest lloc.

Que ho passeu molt bé!

L'herència dels Macianets

He estat rellegint l'estimat Manel Ollé, a qui li dec molt. Copio i enganxo un fragment:

Amb la llaura la terra se soleja, s'oxigena i s'esponja; es prepara i s'enriqueix per a futures sembres, per a nous conreus. De vegades, l'home sua i li ragen regalims de suor pel front, per les aixelles, per l'esquena. Quan la terra és un punt molla, fetgenca i apegalosa se li encrosta damunt les soles de les avarques. Llavors l'home es descalça, deixa el calcer allà mateix i aixafa amb els peus nus la terra tova.

De vegades, si el nostre home és curiós, si li plau i té temps, si la faena no l'acaça i li ve de gust, torna a llaurar la terra pocs dies després. Tu ho has de saber. Quina és la millor rella? La que es dóna quan no cal. I potser diràs: per què tot aquest interès, i encara falta tant per a la sembra? Però la terra és ja una prometença.

(...)

- Un cop hi havia un pagès que comprava terra, i quan es mirava una finca es va punxar els peus i de seguida va dir: Me la quedo.

Volia indicar que si hi havia plantes punxenques (com ara cards, romegueres o calcides), per força havia de ser una terra bona del tot. Amb això us vull fer entendre que el llaurador es creix davant de les dificultats que se li presenten, i que les acara amb un generós somriure.

(...)

La terra eixorejada és un presagi de collita esponerosa. Però la llaura només és un preàmbul. Caldrà que al seu temps ploga, i que faça fred i sol i vent i tants d'altres factors... (n'hauríem de dir imponderables, com el meu amic Francesc de la Bossa Nova?) que hi juguen i hi intervenen.

I aquest home de qui us parlo podria ben bé ser l'Ismael, que abans de l'estiu ja serà pare, o l'Agustí del més Amunt o el Cincinnat (Luci Quint) o l'avi Tòfol que se'n va del món o tu mateix que ara em llegeixes.

Dia internacional del blogger

Technorati tags: blogs events internationalbloggerday

Per què Comunicació?

Ras i curt: perquè ens aporta valor.

En el dia a dia, les organitzacions han de mirar sempre com poden millorar. Per exemple, en el món industrial s'utilitzen eines com el Six Sigma o el Lean Manufacturing mitjançant les quals s'analitzen els processos posant èmfasi en la cadena valor, intentant maximitzar el valor afegit. S'analitza el flux dels materials, com fer-ne un ús eficient i s'estudia la forma de crear valor.

Ara bé, quan s'analitza el flux de la informació ens trobem amb què solament aporta valor si es transforma en coneixement. Però a diferència de les dades, que les trobem en els sistemes i els documents, el coneixement resideix en nosaltres, les persones.
 

 

 

Una diferència fonamental, perquè la forma de crear valor també és radicalment diferent: la forma d'incrementar el valor de la informació i crear coneixement és: compartir-lo! Efectivament, quan posem en comú els nostres coneixements ens enriquim mútuament.

Algú pot pensar que la comunicació és un tema difícil i complicat, més encara en empreses grans. En realitat, crec que solament cal mirar la forma en què normalment ens comuniquem amb naturalitat: de tu a tu.
 

Ara mateix, tu que estàs llegint amablement el que explico, si vols dir-hi la teva m'encatarà llegir els teus comentaris.

 

  Technorati tags : communication

Internet Global Congress - IGC 2006

Les formes d'organització noves necessitaran molta menys experiència per fer les coses millor que les organitzacions antigues, i obtindran millors resultats. Enfocaran de forma diferent les relacions amb els clients, els processos de negoci, les connexions amb els seus partners i la innovació i el canvi. Aquesta és la primera impressió que trec de les sessions d'ahir a l'IGC de Barna.

Per tots és sabut que la productivitat a Espanya és preocupant i, de la mateixa manera, també s'ha dit que la innovació i la inversió en tecnologia pot ajudar a millorar el PIB.

Per molt que això sigui cert, la realitat és que quan les empreses es plantegen realitzar una inversió no sempre surten els números a favor. Les causes poden ser molt diverses. Quan, per exemple, mirem per què una tecnologia de més de 50 anys d'existència, com és el RFID, està trigant tant a agafar força veiem que es troba amb dificultats com són la variació de freqüències en els països i que canvien constantment, o les diferents legislacions, a més a més de que no hi ha un estàndard consensuat en quant a lectors... També ho veiem en tecnologies mòbils, amb diferents dispositius, tarifes, roamings, etc.

Amb tot, no podem dir que cap d'aquests factors pugui ser determinant per si sol, com ho demostra el fet que la tecnologia fa anys que permet altres canvis en les organitzacions que no s'estan portant a terme de forma efectiva. Podem nomenar la digitalització dels processos administratius, una oportunitat enorme per a tots, sobretot si tenim en compte que el segle passat s'ha estat millorant molt els processos productius, de forma que són els transaccionals els que han quedat menys eficients.

Un exemple claríssim: en el sector turisme no s'ha reaccionat fins que han arribat les low-cost, que han reduït dràsticament els preus sense tocar un sol element productiu, solament i exclusiva atacant directament els processos transaccionals.

Estic esperant que m'arribi la documentació de les sessions i llavors comentaré més àmpliament les sessions concretes a què he assistit.

del.icio.us/carmepla/IGC

Technorati Tags: IGC