dissabte, de gener 07, 2006

Quina setmana és?


He llegit un post antic de Dave Gray del 24 de setembre que es diu “Culture, language and thinking”, coses que sempre m'han anat pel cap perquè les explicacions que he anat trobant fins ara solament m'han convençut a mitges i no deixo de donar-hi voltes.

Coïncideixo amb Dave quan diu que les diferents llengües relecteixen diferents visions del món. I penso que, precisament, és aquesta la riquesa de la varietat de les llengües, tot i que l'habilitat o capacitat per canviar o adaptar el pensament a diferents estructures crec que és necessari molt més enllà de la traducció. Crec que és necessari en el dia a dia, per avançar en el coneixement. Però bé, aquest és un altre tema.


Tornant al tema inicial, un fet innegable és que el nombre de llengües del món tendeix a minvar constantment i sembla que no és possible fer-hi res, no es pot anar contra natura.


Un fet curiós que estic observant és com es van uniformitzant les estructures mentals majoritàries de vegades a pesar de les estructures lingüístiques. La meva reflexió llavors és: per què voldrem una llengua diferent el dia que no ens conti res de diferent?

Mirem aquest exemple: actualment, en el meu entorn més immediat, no conec ningú que quan diu "bon cap de setmana" estigui pensant en res diferent de quan diu "feliz fin de semana".

Digueu, si vam parlar ahir, divendres, i vam quedar per al diumenge de la setmana que ve, quin dia vindreu?



3 comentaris:

jaume ha dit...

depen on siguem. si som a un entorn llatí, serà d'aqui nou dies.

mentre que si som als USA serà d'aqui dos dies.

si?

Carme ha dit...

Efectivament, Jaume, això és el que veig ara en el meu entorn. Però intueixo que possiblement hagi evolucionat a partir d'una complexitat major de la que s'observa a simple vista. No fa massa anys, el meu avi m'hauria acudit el dia 8, mentre que jo l'esperava el dia 15.

Em pregunto si l'expressió ha perdut definitivament el seu significat inicial o si encara es conserva en algún indret.

Seria molt interessant saber si hi ha més gent com el meu avi, saber d'on són i de quina franja d'edat.

JFT ha dit...

Espero haberte entendido. Espero que mi catalán mejore leyéndote aunque sólo en leerlo. De este tema se discute en algunos foros sobre la vitalidad de las lenguas para adaptarse a los cambios. Quienes llevan la delantera en un campo imponen su lengua. Puedo pensar ahora en el inglés pero no hace poco fue el francés o el alemán. Por eso creo que los niveles de conocimiento que decía Popper me ayuda a delimitar también el alcance del uso de cada idioma. Saludos desde Madrid. Sigues teniendo el blog más chulo en menos tiempo desde que comenzaste a postear.