El marketing i les parets del WC

"Los profesionales, que llevamos años en el mundo del marketing, somos capaces de persuadir a través de productos y servicios al público en general."

Això comenten en un article d'una revista de recursos humans. Tornem-ho a llegir. De debò? Segur que són capaços del que diuen? Si és així potser valdria la pena que ho expliquessin a l'agència Jung von Matt i al seu executiu, Jean-Remy von Matt, protagonistes de la història del "Du bist Deutschland".

Crec que val la pena donar una ullada a dues explicacions de la història molt bones com la que trobem al bloc de Technorati o la que ens ofereix Der Spiegel, totes dues actualitzades aquesta setmana.

Pel que sembla, a Alemanya, amb el suport d'agències de publicitat, periòdics, etc. s'ha portat a terme una campanya publicitària per injectar optimisme en els alemanys. Tanmateix, no ha estat tan ben rebuda per la blogosfera com haurien desitjat. Així ho va expressar von Matt en una nota interna als seus empleats i va qualificar el blogging com a "les parets del WC d'internet". A partir de que aquesta nota va arribar a mans dels bloggers, ens podem imaginar la resta, no?



El mateix article que he començat citant al principi, extret de la revista online rrhhMagazine, continua:
"Por lo tanto, si podemos hacerlo hacia afuera, también lo podemos hacer hacia adentro. En el marco de esta premisa aparece el marketing interno, que es tan simple como aplicar las metodologías del marketing a las relaciones de las personas dentro de las organizaciones."

A la vista del que ha passat a Alemanya, jo diria que potser estaria bé reflexionar una mica abans. No valdria la pena començar per entendre el significat de la comunicació i del diàleg, assumir-ho i aplicar-ho?


NOTA: És curiós veure que la revista rrhhMagazine solament publica la data en els articles que té a primera plana. Els que passen a l'arxiu perden la data. D'aquesta manera no en queda mai cap obsolet, no perden mai actualitat. Genial!!! Pensem-ho bé, realment és així. Un símptoma, d'altra banda, de la velocitat de vertígen que porta aquest lobby (i els "clients", també).

Clients de companyies aèries

"Con la iglesia hemos topado". Més d'una vegada sen's ha pogut acudir aquesta frase quan parlant amb algun intermediari surt el "No, és que això és cosa de la companyia aèria". I tu penses: ja no sé qui és el client aquí. Però és igual, que ja no aclariràs res. Sembla que podem reclamar a qui sigui excepte a una companyia aèria.

Espero que Enrique tingui més sort amb la seva "Carta abierta al Presidente de Air Europa". Com a mínim, veig que en un comentari li han deixat una adreça on poder reclamar. Si funciona crec que me l'apuntaré perquè seria tot un consol. És clar que finalment caldrà veure si ho assumirà la companyia, l'agència o qui (?). De forma particular, no deixo de pensar que si una empresa que forma part d'una corporació d'integració vertical com la que ens ocupa ha respost de la forma que ens explica Enrique, ja no sé quin futur li espera a la intermediació turística.

Personalment, estic veient que totes les companyies aèries actuen de forma semblant, així que en els meus viatges particulars ho tinc clar: sempre que puc, prefereixo les low-cost. D'entrada ja he pagat molt menys, amb la qual cosa és com si la indemnització la portés per endavant i a més a més, el risc que assumeixo el decideixo jo, no ho ha fet ningú en el meu lloc.

Les meves consultes preferides:

• En un comentari a un post meu anterior ja em van aconsellar una web on poder consultar els trajectes de les diferents low-cost. Es tracta de Skyscanner, a més a més estan treballant en una beta que promet una versió propera molt millor.

• I per als que no fan diferències entre les low-cost i les tradicionals, des del passat novembre tenim el primer search engine que ho permet: Dohop, una eina fantàstica perquè et permet obtenir gran quantitat d'informació per a cada trajecte en particular. Molt user-friendly, amb cinc minuts ja veus com funciona tot. També estan en fase de desenvolupament i aniran introduint millores properament.

Crec que la situació actual es deu, en part, al fet que la forma de portar aquest negoci no s'enten gaire per part del client particular. Les noves companyies i les possibilitats d'internet estan permetent que això vagi canviant. Quàntes idees i quàntes coses per fer!

La blogosfera alemanya

Dissabte Jan publicava els primers resultats de l'enquesta que es va portar a terme l'octubre passat entre bloggers d'Alemanya, Austria i Suïssa. Alguns bloggers ja ho han comentat. No sé si hi ha moltes diferències respecte la nostra blogosfera, però m'ha semblat interessant el que diu Sven en el seu post .

• Una de les coses que li ha sorprès és que solament una minoria dels enquestats llegeixen regularment més de 10 blocs. Com sempre, amb això de les enquestes a mi em sorgeixen molts dubtes perquè penses: com ho hauran interpretat els enquestats? Estaran dient que els seus preferits són molt pocs i que la gran majoria del que llegeixen és aleatori, més en línia de coses com el Menéame? O estan dient que llegeixen pocs blocs i que les seves fonts són unes altres? Espero que ens aniran donant més dades i altres conclusions.

• Una altra cosa que comenta Sven i m'ha fet gràcia és que fa 3 anys va fer ell una enquesta semblant i només va obtenir una quantitat aproximada de 100 respostes, mentre que ara han participat 5.246 persones. Efectivament, la blogosfera ha canviat moltíssim últimament, tal com ens comentava Antoine recentment.

I si encara hi ha algun indecís, que es llegeixi aquesta entrada de Wayne : Blogging your moods: What a feeling .

ACTUALITZACIÓ: Jan creu que els resultats de la lectura de blocs podria explicar-se per dues raons que conflueixen alhora: d'una banda el fet que molta gent llegeix mitjançant sistemes de feeds o sindicació com RSS o Atom o tipus Bloglines ; i d'altra banda, també tenir en compte la recurrència recíproca, que Enrique ha batejat com a "síndrome de los Austrias ".

Quina setmana és?

He llegit un post antic de Dave Gray del 24 de setembre que es diu “Culture, language and thinking”, coses que sempre m'han anat pel cap perquè les explicacions que he anat trobant fins ara solament m'han convençut a mitges i no deixo de donar-hi voltes.

Coïncideixo amb Dave quan diu que les diferents llengües relecteixen diferents visions del món. I penso que, precisament, és aquesta la riquesa de la varietat de les llengües, tot i que l'habilitat o capacitat per canviar o adaptar el pensament a diferents estructures crec que és necessari molt més enllà de la traducció. Crec que és necessari en el dia a dia, per avançar en el coneixement. Però bé, aquest és un altre tema.

Tornant al tema inicial, un fet innegable és que el nombre de llengües del món tendeix a minvar constantment i sembla que no és possible fer-hi res, no es pot anar contra natura.

Un fet curiós que estic observant és com es van uniformitzant les estructures mentals majoritàries de vegades a pesar de les estructures lingüístiques. La meva reflexió llavors és: per què voldrem una llengua diferent el dia que no ens conti res de diferent?

Mirem aquest exemple: actualment, en el meu entorn més immediat, no conec ningú que quan diu "bon cap de setmana" estigui pensant en res diferent de quan diu "feliz fin de semana".

Digueu, si vam parlar ahir, divendres, i vam quedar per al diumenge de la setmana que ve, quin dia vindreu?

Cap d'Any a Liverpool

HAPPY NEW YEAR FROM LIVERPOOL!


Enguany el cap d'any ha estat diferent. He passat el cap d'any fora, a Liverpool. Hem volgut fer una cosa diferent, simplement provar-ho. Ha estat una decisió presa sense pensar-ho massa. Diumenge al matí algú proposava veure si podíem fer alguna cosa diferent i a la nit ja ens havíem posat d'acord 8 persones i ja teníem les reserves fetes i els bitllets comprats.

És clar que les eines que trobem a internet han jugat un paper fonamental. Hi ha gent que n'ha sabut treure profit i ens ofereix a la xarxa aplicacions realment útils. Quan tens al teu abast tota la informació que necessites i presentada de forma útil, prendre decisions és fàcil.

En aquesta ocasió les fonts utilitzades han estat les següents:

• Airline: www.ryanair.com Informació clara i transparent. Preus sense competència. Puntualitat en tots els vols que he agafat fins ara. Detall a tenir en compte: el pes màxim d'equipatge a facturar per persona és de 15 Kgs.

• Rental car: https://www.hertz.com Ryanair i Hertz són "Partners", de forma que des de la mateixa pàgina de Ryanair es pot accedir a les reserves de Hertz amb condicions especials. Aquesta empresa és ja un gat vell en el sector des que el 1932 va obrir les seves primeres instal·lacions de lloguer de cotxes a l'aeroport de Midway (Xicago) i des del 1970 ha apostat per les TIC tant dintre de les seves operacions com en servei al client i en canal de distribució.

• DMS (Destination Management System): www.visitbritain.com i www.visitliverpool.com . Aquests DMS són del més complet i interactiu que es pot trobar actualment. El primer sobretot està completíssim, amb moltes idees, telèfons, adreces, rutes, mapes, mitjans de transport, etc. Fins i tot he pogut prescindir del mappy que habitualment utilitzo a tort i a dret. I atenció, Visit Britain té un espai "el meu pla de viatge" que em permet guardar la informació que jo vulgui triar.
  

Això és tot el que he necessitat.

El millor de Liverpool : La música

El pitjor de Liverpool : El cafè