Bon Nadal

Especial per a tots els amics.
Cliqueu a sobre de l'arbre i podreu llegir el missatge.
Molt bon Nadal a TOTS.

Para el pesado de Enrique

Escribo en castellano porque esto tenía que ser un comment en el post de Enrique Dans que lleva por título el MIT es una institución educativa, pero viendo cómo me ha quedado he decidido colgarlo en mi blog.

Pues eso, que es un pesado este Enrique con tanto debate sobre el Laptop de Negroponte y claro al final acabas diciendo "bueno, vale, intentaré participar...".

Bueno yo creo que el debate se alimenta del cuestionamiento de algunos paradigmas, entre ellos el de cómo se genera el conocimiento. Así que pensé, voy a ver si encuentro algún ejemplo de conocimiento generado al margen del sistema actual y que sea generalizable. Pero ahí te encuentras inmediatamente con el problema de los modelos, las interpretaciones y esas cosas. Nada, que no sirve.

Así que vengo aquí y mucho me temo que lo único que puedo ofrecer es mi experiencia personal. La llegada de un hijo te cambia mucho la vida, pero sobretodo por lo que aprendes. Intentas volcarte en él todo lo posible, enseñarle todo lo que buenamente puedes y de pronto, un día te miras a ti misma y te dices, ¿le estoy enseñando yo a él o me está enseñando él a mi? Y así, de la forma más sencilla, te das cuenta de que en determinadas situaciones el conocimiento que se genera no es la suma sino la multiplicación de lo que se aporta.

Para que haya multiplicación, la primera premisa es la bidireccionalidad, algo que no se da en el modelo educativo tradicional (aprovecho para decir que soy una alumna empedernida, que ya lo dice el refrán, que siempre habla quien más tendría que callar...:-)

Para ser sincera tengo que decir que el modelo tradicional no es que me parezca que no sea bueno, que bueno sí lo es. Lo que pasa es que dentro del contexto actual resulta lento, aburrido y anticuado.

Llegados a este punto, voy a llevar a cabo un acto temerario y me aventuraré a pensar que posiblemente sea éste uno de los factores que han llevado al éxito que ha tenido y está teniendo el llamado "coaching" entre las más diversas empresas actuales.

¿Había dicho que no iba a hablar del gadget? Pues eso, que no pienso hablar del cacharro, que estoy hablando de las conexiones. Pero una cosa es que se pueda y otra que se quiera, claro. Así que garantías a priori no se pueden dar, evidentemente. La mejor respuesta, la de Jaime Roca en un post buenísimo, como nos tiene acostumbrados: ¿Y por qué no?.

En los comments del post de Enrique, Andre ha colgado un enlace a unos argumentos publicados por The Guardian. Ha habido algo que me ha dejado atónita, permitid que saque una frase de contexto: "A computer without a printer is very little use indeed". Bien, que personas que escriben este tipo de cosas estén en contra del proyecto ni me preocupa ni me importa. Otra cosa distinta son otros posicionamientos que llevan a Enrique a decir que le "extraña tanto escepticismo".

No, bueno, yo en parte lo puedo entender, porque es que resulta tan fácil, tan fácil, tan fácil quedarse en matrix. Yo no sé qué manía le ha dado a este hombre de querer sacar a la gente. Si es que hay que ver, qué pesado eres, Enrique.

Haloscan commenting and trackback have been added to this blog.

Apparently, I lost all my previous comments while adding the trackback option. I'm wondering if it's possible to get them back. Could somebody give me a hand, please?


Sembla que quan he afegit el trackback s'han perdut els comentaris anteriors.
Algú sap com es poden recuperar?

UPDATE Dec.26:
After some days with the haloscan option, I return to the blogger previous version. I'm sorry I lost 1 comment, but I still don't know how to add it and keep all together.
Després d'uns dies amb l'opció d'haloscan torno amb la versió de blogger. Sento haver perdut 1 comentari, però no sé encara com tenir els dos tipus alhora.

Dinosaures

Us havíeu plantejat mai com poden ser de grans els dinosaures? Us imagineu tot un continent convertit en dinosaure?

Aquest matí, xerrant amb uns companys de feina, ha resultat que coïncidim Tots en què no ens agraden els llibres de text per als nostres fills en format paper. Coïncidim Tots en veure la necessitat d'un format online que s'actualitzi continuadament i un model educatiu totalment diferent, més d'acord amb les necessitats reals dels nostres fills, en un entorn de xarxa i online.

En aquest context no s'entèn que em trobi amb entrades com aquésta de barrapunto en què ens diu, entre altes coses, que " España junto con Italia serán los únicos países que no contemplan la Informática como asignatura obligatoria en todos los niveles de las Enseñanzas Medias. Haciendo caso omiso a las recomendaciones que el Parlamento Europeo expone en las claves de un buen aprendizaje".

No entenc res, de debò. Si resulta que portem 5 anys de retard en I+D i tenim pendent de pujar al tren de la innovació tecnològica, com no apostem per començar a fomentar-ho des del principi? És que potser les TIC no formen part de la innovació tecnològica que necessitem no en alguns sectors sinó en tots? M'ho pot explicar algú, si us plau?

I estem parlant d'Espanya respecte la resta d'Europa. Però espereu, que la cosa no acaba aquí. Si considerem Europa en conjunt tampoc sembla que vagi molt bé. Sabeu com ens veuen des de la Xina? Mireu quin text acabo de llegir via Philipp:

What is more troublesome than the limited budgets is the attitude in Europe towards the internet as a disruptive technology for almost all industries. Two times this week in Europe decision makers told me it was better not to email them “since I never read them anyway”. When you are familiar with China, you might forget that this kind of dinosaurs can survive in a fast globalizing world. In Europe they can, and that is a bad sign.

Even my mother of 85 is on the internet and sends me regularly emails. But as a chief negotiator for the international trade unions you can live without. Even worse, the second person without an email connection was in charge of content on one of the major websites of the EU. Dealing with a major information provider for the EU and not even having an email address. How much funnier can it get?

Dinosaures? Desgraciadament, no m'estranya gens ni mica.

Aterrant a la blogosfera

Avui m'he trobat un missatge d'un company de la UOC que signa amb una adreça bloc i és clar, com que tot això és nou per a mi, de seguida m'ha picat la curiositat.

Quina sorpresa! M'ha agradat especialment una entrada que té sobre Negroponte and the Web 2.0 or the Four Classes of the Digital Divide . Per a algú que, com jo, acaba d'entrar a la blogosfera pot ser revelador per fer-se una primera idea de què està passant.

L'he relacionat de seguida amb aquesta entrada de l'estimat Jaume Roca . I també amb aquésta i aquésta d'Antoine .

El que ens conta Isma és que en l'anomenada bretxa digital podem distingir 4 tipus més o menys diferenciats. Copio i enganxo el seu text:

1. Infrastructure: hardware, software and connectivity
2. Capacitation and training: capacitation on infrastructure installation and maintenance, digital literacy (technological literacy and informational literacy
3. Content and services: information, e-government, e-health, e-learning (not to be confused with capacitation), e-business, etc.
4. e-Law and Internet government: intellectual property rights, domain registration, free access to the Internet, etc.

Per tant, haurem de tenir en compte aquests quatre aspectes alhora per poder fer-nos una idea de quines poden ser les conseqüències socials dels diferents avenços tecnològics, és a dir, de com interactua la tecnologia i la societat.

Sota el meu punt de vista personal, crec que la vessant més difícil serà el punt 4, aquí és on caldrà lluitar amb més intel·ligència. De totes formes, si alguna cosa tinc clara és que no es pot obviar cap aspecte.

Molt bona la reflexió final d'Isma sobre què és bo i què és dolent. L'expressió que utilitzem és un parany perquè en realitat no hi ha res de dolent ni de bo en l'essència de les coses, solament podem qualificar les relacions, les interaccions i sempre en referència a un objectiu.

Ui... que això del blogging cada dia és més interessant!

Una perspectiva diferent

M'ha sorprès Eduard Punset, i amb el programa de la setmana passada. Diguem que ha superat les meves expectatives. Això que diuen que han de fer les empreses amb els clients, no?

Recordo que no em perdia mai el programa de Redes quan el feien els diumenges a la nit (o dilluns a la matinada, no recordo bé l'hora). Ara, tanmateix, en dimarts i tan tard... me'l perdo molt sovint. Ara, el que faig és que vaig intercalant la web i els programes televisats.

Avui he visitat la web dels programes i he vist que el títol del programa de la setmana passada és Aprender a Fluir i el sotstítol "¿Cuáles son los ingredientes de una vida feliz?" i és clar, he pensat: "Ja està, ja tornem a ser amb la història de sempre. Eduard avui me l'ha pegat". Però com que sóc com una espècie de "lletraferida" no m'he resistit a llegir més i m'he trobat amb la grata sorpresa de Mihaly Csikszentmihalyi i el que diu té molt de sentit per a mi. És la primera aproximació a la felicitat que em prenc seriosament.

Ai Eduard, què faria sense tu...

L'entesa entre empresa i universitat

Acabo de llegir al Cinco días una notícia d'ahir, 25 de novembre: El vicepresidente plantea una mayor coordinación entre empresas y universidad
en què, segons Solbes, la manca d'I+D del país és "un problema estructural" i "La falta de investigación e innovación en España no es un problema de coste, solucionable sólo mediante subvenciones."

Sembla que últimament se n'està parlant molt. Recordo un article que publicava El País el passat 17 d'octubre. Es titula "Se buscan 60.000 científicos". A continuació reprodueixo algunes frases:

"Aunque el conocimiento y la información han sido siempre fuentes de riqueza y poder, nunca habían adquirido un papel tan relevante en el mercado. España se la juega en unos pocos años si quiere alcanzar el tren de la nueva economía."

"Ese salto, un vuelo de cinco años, está encaminado a trasladar a nuestro país a la privilegiada orilla de las economías que se blindan frente a la competitividad globalizadora creciente, renovando su apuesta por la innovación tecnológica."

“Hemos organizado un ejército de 30.000 científicos que van a pelear para que España no. pierda el tren del futuro, que es la economía basada en el conocimiento”

El 18 d'octubre se'n publicava un altre: España es un 20% menos rica por la falta de inversión en I+D

“Tenemos un país que no crea emprendedores, ni fomenta la crítica constructiva. Tampoco hemos aprendido a ser heterodoxos y así es muy difícil que salgan los grandes creadores”

"La conclusión no deja en buen lugar a la Universidad española, puesto que la mayoría de los ejecutivos no ven en ella a un motor de desarrollo económico, ni creen que su organización actual facilite esa función. En general, la empresa reprocha a la Universidad que forme titulados ignorando los criterios de practicidad y aplicabilidad que demanda el tejido industrial."

“Las universidades están obligadas a asumir nuevas funciones, en la medida en que la economía de la innovación permanente les asigna un papel protagonista. Tienen que interrelacionarse con el sector productivo y crear sus propias empresas”

Aquesta mena de coses em provoquen reaccions ambigües perquè d'un costat, quan veig que hi ha qui nota i remarca la importància del coneixement i la informació, com també la coordinació (i jo afegeixo la comunicació) sempre agrada veure que hi ha més persones que comparteixen la teva forma de veure les coses. D'altra banda, però, quan diuen que portem cinc anys de retard, m'agradaria no tenir raó, voldria haver-me equivocat. Però bé, encara som a temps de rectificar, segur que ho farem.

La nova generació

Tinc el meu fill desolat: la comunicació amb el seu entrenador no és com a les pel·lícules. El noi ha intentat dues vegades parlar amb l'entrenador per demanar-li una de dues: o més assessorament o més oportunitats. Les dues vegades creu que no ha aclarit res. I és clar, el primer que m'ha dit és "no tornaré a anar a parlar-li".
Crec que ens trobem en una situació que descriu molt bé un article de Dans, "Esos molestos clientes", en Expansión. Denuncia un enfocament esbiaixat en algunes organitzacions, empresarials o no, que es manifesta en una insuficient comunicació amb el client. Jo diria que aquest comportament és com una mena de "malaltia organitzacional" perquè no respon ni a les necessitats del client ni a les característiques l'entorn. La societat ha canviat!

Espero que el tema evolucioni i que la relació del meu fill millori. Però sobretot espero que el meu fill, dintre d'uns anys, esdevingui un bon professional, conscient de la importància d'un enfocament correcte i de la comunicació a tots els nivells. Si continua amb el desig de millorar que li veig ara, aposto que ho aconseguirà.

Hola

Hola, em dic Carme i sóc aquí per culpa d'Enrique Dans.

El vaig descobrir un dia que cercava informació per a un dels meus treballs de la Universitat i em va seduir d'immediat. I ja veieu, aquí em teniu obrint el meu bloc.