divendres, de juliol 14, 2006

Mes que Marketing

Aquests dies he estat llegint alguns blogs on proposen deixar de banda la màxima de que el client és el primer. Però com pot ser?!




Podem començar per comentar el post de Consultor Anónimo Julen, que ens explica que cal posar sentit comú per tal de portar a la pràctica la teoria del servei al client, la dificultat de trobar de vegades el punt d'equilibri òptim i el pes del component personal (per cert, m'apunto el post, que sempre s'ha de tenir un "plan B" i aquí s'inclouen un parell d'enllaços útils:-)).

D'altra banda, Alexander és bastant agressiu i diu directament que The customer comes... second, i proposa posar l'empleat primer i deixar que sigui l'empleat que posi primer al client (Hmmm, no sé jo, però m'ensumo que hi ha alguna cosa que funciona diferent als Estats Units que aquí). Amb tot, en algun moment comenta:

" It was a simple matter of respect and dignity "

M'ha cridat l'atenció perquè si ens remetem a valors, com el respecte o la dignitat, llavors ja ho veig diferent donat que això significa haver d'aplicar un criteri, un sentit comú i, per tant, una mesura i un significat consensuat. En qualsevol cas, suposo que algú trobaré d'acord amb mi en l'opinió que hi ha, en general, una manca de confiança en els empleats i, per tant, una oportunitat de millora en col·laboració i nivell de servei.

Des d'aquesta perspectiva, llegeixo el Blogs for Companies i em trobo amb un post on es comenten algunes raons per no utilitzar els blogs per part de les empreses que són reticents. En el text es cita un autor que va identificar 2 raons principals a Europa vs. Estats Units. La segona raó és que els blogs no siguin una bona eina per a l'empresa en qüestió i la primera raó és pensar que els empleats o companys "ficaran la pota"!?. No és aquesta una actitud de desconfiança?

Tot just ara, que via Ceo Bloggers acabava de saber que una de les millors formes de diferenciar la nostra marca és mitjançant el relat de contes (no sé com traduir storytelling, alguna suggerència?) però sempre que siguin històries autèntiques.

Complicat? Difícil tot plegat? Sembla que no té per què. A través de Torresburriel descobreixo el guanyador del concurs per a redissenyar la web de la BBC i a més a més de ser un exemple a tenir en compte quant a disseny (molt ben argumentat per part de Daniel) també crida poderosament l'atenció per ser un exemple de Best Practice quant a implementació i execució per part de la BBC.

Arxivat a | Empresa | Reflexions


Technorati Tags ,,

2 comentaris:

Julen ha dit...

Hola, Carme.
He visto que en tu post has colocado confundido un enlace a mi blog con el texto "Consultor Anónimo". No pasa nada, porque queda entre vecinos y en esta parte del planeta tierra todos nos conocemos, pero quizá mejor si lo pones bien, ¿no?
Gracias.
Un saludo,
Julen

Carme ha dit...

Muchas gracias, Julen.
Un error imperdonable... es que necesito las vacaciones ya! :-)
Lo corrijo inmediatamente, por supuesto.
Saludos,
Carme