dimarts, de juliol 18, 2006
Yahoo Trip Planner
Últimament estan sorgint moltes aplicacions que es poden utilitzar en el sector turisme: des d'albums de fotos electrònics, tablets que substitueixen les clàssiques cartes de menús, podcast que cada cop es generalitzen més, i blogs per a hotels que comencen a sorgir i esperem que se'n tregui el profit que cal... i moltes altres iniciatives, fins i tot podem trobar un portal dedicat al Turisme Sostenible!
Però de qui més se'n parla és de Yahoo Trip Planner: una eina per cercar i planificar el teu viatge que en la nova versió inclou enfocaments propis de la web 2.0, com ara permetre veure quines persones han visitat abans la destinació que hem triat, veure com han contat la seva experiència, permet que tothom pugui fer una aportació personal.
Però abans de tornar-nos excessivament optimistes, anem a recordar on som, i trobarem molts exemples com els que porto aquí: d'una banda, recordem quin és el nivell mitjà d'incorporació de noves tecnologies de la informació i la comunicació; d'altra banda, també podem comentar un article que s'ha publicat avui al mitjà electrònic Hosteltur.
Es fa palesa la necessitat de posar-nos al dia ràpidament, tal com ens explica el Dr. Josep Francesc Valls, de ESADE en un dossier d'estudi de gestió i en un altre d'estudi de mercat en base a un de prospectiva.
En l'article que hem comentat, de Biosca és molt interessant donar un cop d'un als 25 consells perquè ens funcioni el nostre hotel. Però jo em pregunto ¿Serà suficient? i... caldrà pensar en maduixes o coldrà trobar què és allò que fa moure el nostre client objectiu? Els nostres clients podrien ser els nostres familiars, amics, companys...?
Arxivat a | Empresa | Turisme
Technorati Tags tourism,managemet
divendres, de juliol 14, 2006
Mes que Marketing
Aquests dies he estat llegint alguns blogs on proposen deixar de banda la màxima de que el client és el primer. Però com pot ser?!
Podem començar per comentar el post de Consultor Anónimo Julen, que ens explica que cal posar sentit comú per tal de portar a la pràctica la teoria del servei al client, la dificultat de trobar de vegades el punt d'equilibri òptim i el pes del component personal (per cert, m'apunto el post, que sempre s'ha de tenir un "plan B" i aquí s'inclouen un parell d'enllaços útils:-)).
D'altra banda, Alexander és bastant agressiu i diu directament que The customer comes... second, i proposa posar l'empleat primer i deixar que sigui l'empleat que posi primer al client (Hmmm, no sé jo, però m'ensumo que hi ha alguna cosa que funciona diferent als Estats Units que aquí). Amb tot, en algun moment comenta:
" It was a simple matter of respect and dignity "
M'ha cridat l'atenció perquè si ens remetem a valors, com el respecte o la dignitat, llavors ja ho veig diferent donat que això significa haver d'aplicar un criteri, un sentit comú i, per tant, una mesura i un significat consensuat. En qualsevol cas, suposo que algú trobaré d'acord amb mi en l'opinió que hi ha, en general, una manca de confiança en els empleats i, per tant, una oportunitat de millora en col·laboració i nivell de servei.
Des d'aquesta perspectiva, llegeixo el Blogs for Companies i em trobo amb un post on es comenten algunes raons per no utilitzar els blogs per part de les empreses que són reticents. En el text es cita un autor que va identificar 2 raons principals a Europa vs. Estats Units. La segona raó és que els blogs no siguin una bona eina per a l'empresa en qüestió i la primera raó és pensar que els empleats o companys "ficaran la pota"!?. No és aquesta una actitud de desconfiança?
Tot just ara, que via Ceo Bloggers acabava de saber que una de les millors formes de diferenciar la nostra marca és mitjançant el relat de contes (no sé com traduir storytelling, alguna suggerència?) però sempre que siguin històries autèntiques.
Complicat? Difícil tot plegat? Sembla que no té per què. A través de Torresburriel descobreixo el guanyador del concurs per a redissenyar la web de la BBC i a més a més de ser un exemple a tenir en compte quant a disseny (molt ben argumentat per part de Daniel) també crida poderosament l'atenció per ser un exemple de Best Practice quant a implementació i execució per part de la BBC.
Arxivat a | Empresa | Reflexions
Technorati Tags blogging,Marketing,corporate
dijous, de juliol 13, 2006
Google Checkout
Veig que Enrique ha posat sobre la taula un tema molt interessant: ha proposat fer el seguiment de l'evolució de dues estratègies diferents en quant a negocis de pagament online. En el cas de Google tindríem la clàssica integració vertical, mentre que PayPal és més petit però s'ha aliat amb eBay, força consolidat. Com diu Enrique, serà interessant veure l'evolució d'aquesta estratègia.
Des d'un altre punt de vista, també ho veig interessant pel fet que crec que l'evolució d'aquests serveis repercutirà amb força en altres negocis. Al Japó, per exemple, amb més facilitat per incorporar noves tecnologies, ja han fet el llançament del telèfon moneder. Recordo que Google fa temps que va en línia d'integrar la comunicació telefònica (recordem el telèfon verd en alguns anuncis adsense?).
Seria possible que acabem pagant tots amb PayPal el que comprarem a eBay. I les despeses de les nostres vacances? I més enllà de les reserves prèvies, què passarà amb les despeses que tinguem durant el viatge? Com les pagarem? Amb PayPal o amb Google Checkout? O amb telèfons moneders? O...?
Arxivat a | Empresa
Seguiment | Checkout | PayPal | GCheckout |
Technorati Tags strategy,e-business,Checkout,PayPal
dilluns, de juliol 10, 2006
Entre Echelon i Open Source
Ens trobem en algun punt entre dos extrems: en un costat hi hauria la protecció i el control; en l'altre trobaríem la compartició, democratització i col·laboració. Ho he dit malament, no és un punt estàtic perquè ens estem movent i crec que no anem tots al mateix ritme.
Ens movem? Sí, i semblaria que venim d'un escenari on predominava el control i ara aniríem cap a un altre amb més llibertat. Tanmateix, quan fem aquesta mena de raonaments podríem fàcilment fer-nos una idea equivocada i pensar que anirem recorrent un camí lineal. No, de cap manera. Tenim exemples diversos i el que més m'ha posat els pèls de punta ha estat saber que tenim entre nosaltres el que se'n diu "Echelon", instrument d'espionatge industrial amb tecnologia avançada.
On és el punt de connexió entre aquestes dues realitats tan allunyades entre sí? Com estem incorporant els canvis? Podríem estar dibuixant espirals? pènduls?
No ho sé, però semblaria que resulta més fàcil trobar les eines necessàries per a l'empresa 2.0, però costa més de trobar la mena de management i d'actitut de les persones que necessita aquest nou tipus d'empresa.
En quin punt trobarem l'equilibri necessari? Ens trobem prop o estem allunyats? Per què tinc la sensació que queda encara molt camí per recórrer? Faria bé d'escoltar la meva intuïció i fer cas del meu impuls?
Technorati Tags change_management, attitude
dimarts, de juliol 04, 2006
Hotels 2.0
Acabo de llegir al bloc de Guillaume Thevenot que la coneguda cadena hotelera Sheraton acava de canviar la seva web i ha introduit una iniciativa de marketing d'allò més "Web 2.0". A la seva pàgina d'inici convida els seus clientsa compartir les seves experiències (cal posar foto + comentari). Ho promocionen de la següent forma:
Comparta su historia de viaje favorita y podrá participar para ganar cinco habitaciones para cinco noches con un billete de avión de ida y vuelta para cinco con $5.000 para sus gastos.
Personalment considero que és una iniciativa molt encertada i si la saben portar crec que els pot resultar força beneficiosa.
Altres coses que ens ha contat recentment Guillaume i que podrien ser interessants:
- El Tour Operador anglès Thomson ha emprès el seu blog enguany
- La cadena hotelera Jumeirah ha llançat el seu podcast Jcast. Però, segons Guillaume, ha comès certes errades.
I tot això només és el començament! Estarem atents...
Technorati Tags web2.0,hospitality
dilluns, de juliol 03, 2006
M he perdut
Divendres, comentava amb una amiga que no ens atreuen els homes molt rics, perquè un cop has aconseguit viure dignament, llavors cerques altres coses. Amb el poder també passa quelcom de semblant.
Voldria suposar que el poder no és incompatible amb altres valors (??) però en qualsevol cas el que sí que és cert és que en determinats sectors econòmics on durant molts anys s'ha seguit una estratègia central basada en el poder costa força canviar i en conseqüència passar de la negociació a la col·laboració.
Si a sobre afegim que ens trobem amb molts sectors en procés de concentració i reestructuració, encara podrem entendre millor per què a pesar de saber tots que només amb col·laboració es podrà avançar, no s'acaba de veure com emprendre el camí. És molt difícil veure-ho si no es canvia l'enfocament.
I a mida que aquest procés s'allarga i s'allarga, les persones ens anem trobant perdudes i soles. Penses: En quin moment de la meva vida vaig perdre el control? Com va passar que jo no he vist?
I em pregunto: on trobaré el meu Firefox? on és el meu 20%?
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Referències:
Antoine's blog
Eduard Punset
Federal Reserve Bank of Chicago
Escape from Cubicle Nation
El blog de Enrique Dans
Technorati Tags collaboration,happiness
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
