Una perspectiva diferent

M'ha sorprès Eduard Punset, i amb el programa de la setmana passada. Diguem que ha superat les meves expectatives. Això que diuen que han de fer les empreses amb els clients, no?

Recordo que no em perdia mai el programa de Redes quan el feien els diumenges a la nit (o dilluns a la matinada, no recordo bé l'hora). Ara, tanmateix, en dimarts i tan tard... me'l perdo molt sovint. Ara, el que faig és que vaig intercalant la web i els programes televisats.

Avui he visitat la web dels programes i he vist que el títol del programa de la setmana passada és Aprender a Fluir i el sotstítol "¿Cuáles son los ingredientes de una vida feliz?" i és clar, he pensat: "Ja està, ja tornem a ser amb la història de sempre. Eduard avui me l'ha pegat". Però com que sóc com una espècie de "lletraferida" no m'he resistit a llegir més i m'he trobat amb la grata sorpresa de Mihaly Csikszentmihalyi i el que diu té molt de sentit per a mi. És la primera aproximació a la felicitat que em prenc seriosament.

Ai Eduard, què faria sense tu...

L'entesa entre empresa i universitat

Acabo de llegir al Cinco días una notícia d'ahir, 25 de novembre: El vicepresidente plantea una mayor coordinación entre empresas y universidad
en què, segons Solbes, la manca d'I+D del país és "un problema estructural" i "La falta de investigación e innovación en España no es un problema de coste, solucionable sólo mediante subvenciones."

Sembla que últimament se n'està parlant molt. Recordo un article que publicava El País el passat 17 d'octubre. Es titula "Se buscan 60.000 científicos". A continuació reprodueixo algunes frases:

"Aunque el conocimiento y la información han sido siempre fuentes de riqueza y poder, nunca habían adquirido un papel tan relevante en el mercado. España se la juega en unos pocos años si quiere alcanzar el tren de la nueva economía."

"Ese salto, un vuelo de cinco años, está encaminado a trasladar a nuestro país a la privilegiada orilla de las economías que se blindan frente a la competitividad globalizadora creciente, renovando su apuesta por la innovación tecnológica."

“Hemos organizado un ejército de 30.000 científicos que van a pelear para que España no. pierda el tren del futuro, que es la economía basada en el conocimiento”

El 18 d'octubre se'n publicava un altre: España es un 20% menos rica por la falta de inversión en I+D

“Tenemos un país que no crea emprendedores, ni fomenta la crítica constructiva. Tampoco hemos aprendido a ser heterodoxos y así es muy difícil que salgan los grandes creadores”

"La conclusión no deja en buen lugar a la Universidad española, puesto que la mayoría de los ejecutivos no ven en ella a un motor de desarrollo económico, ni creen que su organización actual facilite esa función. En general, la empresa reprocha a la Universidad que forme titulados ignorando los criterios de practicidad y aplicabilidad que demanda el tejido industrial."

“Las universidades están obligadas a asumir nuevas funciones, en la medida en que la economía de la innovación permanente les asigna un papel protagonista. Tienen que interrelacionarse con el sector productivo y crear sus propias empresas”

Aquesta mena de coses em provoquen reaccions ambigües perquè d'un costat, quan veig que hi ha qui nota i remarca la importància del coneixement i la informació, com també la coordinació (i jo afegeixo la comunicació) sempre agrada veure que hi ha més persones que comparteixen la teva forma de veure les coses. D'altra banda, però, quan diuen que portem cinc anys de retard, m'agradaria no tenir raó, voldria haver-me equivocat. Però bé, encara som a temps de rectificar, segur que ho farem.

La nova generació

Tinc el meu fill desolat: la comunicació amb el seu entrenador no és com a les pel·lícules. El noi ha intentat dues vegades parlar amb l'entrenador per demanar-li una de dues: o més assessorament o més oportunitats. Les dues vegades creu que no ha aclarit res. I és clar, el primer que m'ha dit és "no tornaré a anar a parlar-li".
Crec que ens trobem en una situació que descriu molt bé un article de Dans, "Esos molestos clientes", en Expansión. Denuncia un enfocament esbiaixat en algunes organitzacions, empresarials o no, que es manifesta en una insuficient comunicació amb el client. Jo diria que aquest comportament és com una mena de "malaltia organitzacional" perquè no respon ni a les necessitats del client ni a les característiques l'entorn. La societat ha canviat!

Espero que el tema evolucioni i que la relació del meu fill millori. Però sobretot espero que el meu fill, dintre d'uns anys, esdevingui un bon professional, conscient de la importància d'un enfocament correcte i de la comunicació a tots els nivells. Si continua amb el desig de millorar que li veig ara, aposto que ho aconseguirà.

Hola

Hola, em dic Carme i sóc aquí per culpa d'Enrique Dans.

El vaig descobrir un dia que cercava informació per a un dels meus treballs de la Universitat i em va seduir d'immediat. I ja veieu, aquí em teniu obrint el meu bloc.