www.carmepla.com
Em trobaràs a:
http://www.carmepla.com
dimecres, de maig 14, 2008
dissabte, de febrer 17, 2007
Adéu
Això: que deixo aquest bloc d'aquí. Però no deixo de bloggejar, eh! ;-) El que ha passat és l'inevitable, el que fem molts bloggers i és que després d'una temporada molt bona amb tots els serveis de Blogger ara m'ha agafat el cuquet del domini propi i aquestes coses.
I bé, ja ha arribat el moment. El meu nou bloc (o he de dir blocs) té la següent adreça:
Català : Bloc: http://www.carmepla.com/cat
Feed: http://feeds.feedburner.com/ElBlocDeCarmePla
Español: Blog: http://www.carmepla.com/es
Feed: http://feeds.feedburner.com/ElBlogDeCarmePla
English: Blog: http://www.carmepla.com/en
Feed: http://feeds.feedburner.com/CarmePlasBlog
Français:Blog: http://www.carmepla.com/fr
Feed: http://feeds.feedburner.com/LeBlogCarmePla
Deutsch: Blog: http://www.carmepla.com/de
Feed: http://feeds.feedburner.com/CarmePlaDeutschesBlog
US ESPERO!!!
Technorati tags : Wordpress
dilluns, de febrer 05, 2007
Ebresfera
Tot just ahir comentava per què m'agrada el nom d'Ebresfera i ara em trobo amb aquest fantàstic vídeo que he descobert a l'Antoine's blog:
No us ho pergueu, el vídeo és molt més que això. És genial.
The Machine is Us/ing Us
Technorati tags : digital text
diumenge, de febrer 04, 2007
El primer de molts Ebreblocs
Ahir vaig assistir al primer Ebrebloc, que va ser un èxit d'assistència (Enhorabona als organitzadors!).
Després de la presentació vam comptar amb Javier Leiva en el taller de blocs. Com a primera introducció en aquesta eina va estar molt bé. Vaig veure que hi havia gent que prenia moltes notes, estic segura que s'obriran molts nous blocs. M'agradaria, de totes formes, que puguem tenir futurs tallers més avançats i amb possibilitats de fer pràctiques tots. Una cosa tipus: "Un taller per aprendre els uns dels altres. Qui vulgui el seu bloc, marxarà d'aquí amb bloc i qui vulgui aplicar coses noves al bloc que té, sortirà d'aquí amb elles." Si s'arriba a fer, em comprometo a participar.
A continuació Daniel Gil ens va presentar una anàlisi de la blocosfera ebrenca. La meva conclusió és que alguns blocs, com el de Manel Zaera, són els protagonistes en la feina d'obrir camí mentre que el bloc de La Marfanta ha estat l'aglutinador del conjunt, amb la dinamització de la xarxa d'enllaços. En la meva opinió, el nom blocosfera ebrenca es queda curt. A mi m'agrada més el nom d'Ebresfera, que crec que ja l'ha utilitzat algú, perquè penso que reflecteix millor aquesta comunitat amb lligams dintre i fora del món dels blocs.
A l'hora de la pausa, amb un bufet d'allò més agraït, vaig tenir la sort de conèixer algunes persones i xerrar amb alguns blocaires. Va ser especialment interessant i amè parlar amb Jacme, un dels organitzadors de l'Ebrebloc i autor d'El basar de les espècies i Daniel Closa, autor de Centpeus i participant en la interessant taula rodona que es faria a continuació.
Em vaig endur una grata sorpresa amb la taula rodona per la gran participació del públic, que va plantejar moltes qüestions i molt interessants. Solament comentar un parell de coses que em van cridar l'atenció de forma particular. La primera és que vaig descobrir la iniciativa de Tivissa, que ja disposa de WIFI gratuït per a tots els seus ciutadans. A veure si es segueix l'exemple en molts més municipis. El segon tema que destaco és la notable participació femenina en la jornada.
(Nota para Julen: quedó demostrado que hay muchas blogueras en la base, pero pocas en los lugares representativos.)
A la tarda, a La Tertúlia, vaig continuar amb la xerrada informal amb Jacme, Gustau Moreno, Manel de la Vega i altres persones, amb i sense blocs.
Un Ebrebloc magnífic, que espero que es repeteixi. Però espero que abans tindrem gratificants trobades informals.
Més opinions: aquí.
Fotos del Vinaròs News.
Technorati tags : Ebrebloc
divendres, de febrer 02, 2007
La teva contribució a les emissions de CO2
Després de la modesta repercussió de l'apagada d'ahir, ara toca repassar i donar una ullada a com contribuïm cada persona a la situació actual.
Acabo de descobrir CeroCO2 (via Diario del viajero), una web amb molta informació sobre el canvi climàtic i que inclou 3 calculadores d'emissions. D'aquesta forma ens podem fer una idea aproximada de quines són les emissions derivades del nostre consum d'electricitat i calefacció a casa i a l'oficina, o amb els nostres desplaçaments per carretera o per avió.
He fet la prova i el que em surt pitjor és el consum elèctric. La resta, bé (tenim un sol vehicle i el fem rodar poc). El que es dispara més ràpidament són els viatges amb avió: no es poden fer viatges transoceànics tots els anys, s'han de controlar (tan bonics que són els viatges, buaaa!)
Recordem que fa poc també vam fer un exercici on vam poder veure l'empremta ecològica, amb uns resultats molt contundents.
Foto via Little Devil
Technorati tags : climate change, canvi climàtic
dijous, de febrer 01, 2007
Blogger falla
Aquest matí no funcionava l'aplicació de comentaris dels blogs que han passat a la nova versió de Blogger. No era només el meu, no. He vist que els que estan en la versió antiga funcionaven, però tots alguns dels "actualitzats" estem sense poder accedir als comentaris.
A hores d'ara, prop de les 10 de la nit, encara està tot igual.
Ai, què malament que anem...
Update : S'ha solucionat i no sé com, però no les tinc totes... no sé si era cosa del blogger o del meu ordinador... uhmmm...
Technorati tags : blogger
diumenge, de gener 28, 2007
Rescat de Raboseta de Riu
Ahir al matí vaig estar amb els Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre participant en el rescat i seguiment de rabosa de riu (salaria fluvialitis) a la xarxa de reg. Explicaré primer què és aquesta activitat i després resumiré breument l'experiència d'ahir.
L'origen d'aquesta activitat el trobem en la co-evolució d'aquesta espècie amb Margarififera auricularia, dues espècies en perill d'extinció. La Margaritifera auricularia és una espècie de mol·lusc bivalve que durant anys havia estat considerada extingida fins que se'n van trobar a punts molt concrets. L'any 2001, la Unió Europea va incloure la conservació d'aquesta espècie en el projecte LIFE-Natura per tal d'estudiar formes de benefici mutu entre l'activitat humana i la conservació de la biodiversitat.
La Margaritifera auricularia precisa, per a la seva reproducció, que les seves larves (loquidis) trobin un peix hoste on poder desenvolupar-se fins esdevenir uns bivalves diminuts que cauen al fons del riu i, si troben un hàbitat favorable, creixeran. Fins ara, l'únic hoste natural és la rabosa de riu, espècie que disminueix en població a la xarxa de reg de forma continuada fins ara.
Aquest és el resum del que he conegut que es fa al parc:
- Al centre ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre es cria en captivitat la raboseta de riu i se'n fa un estoc i estudis biològics i ecològics de l'espècie.
- Quan es buida la xarxa de reg, es procedeix al rescat de rabosetes que s'han quedat sota les pedres o altres objectes i es recuperen abans que morin. Es revisen els punts on s'ha fet el rescat, es revisen els punts on històricament s'ha trobat l'espècie i s'estudia la caracterització dels punts.
- Les rabosetes capturades es porten al centre icitiològic on es faran biometries i dades biològiques.
- Des de fa dos anys es marquen les raboses en captivitat (les més grans amb codi individual, les petites amb elastòmer) i després de veure l'evolució del marcatge, s'infecten amb larves de Margaritifera auricularia.
- Finalment, s'alliberen els exemplars en llocs idonis per ambdues espècies.
En el tram de canal que vam rastrejar vam trobar alguna angula, espècie que normalment es troba juntament amb la rabosa de riu. Tanmateix, va ser tard per a l'únic exemplar de raboseta que vam trobar, una femella, que ja era morta. El que vam trobar viu va ser un exemplar de musclo zebra, que representa una gran amenaça per a la Margaritifera auricularia.
I mentre nosaltres fem aquestes coses, surten al diari projectes de camps de golf. No sembla que anem bé.
Technorati tags : rabosa de riu
divendres, de gener 26, 2007
Beers & Blocs Terres de l'Ebre
Quin plaer anunciar que el dissabte 3 de febrer tindrà lloc la primera Beers & Blocs d'aquestes terres.
Al matí hi haurà una jornada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo amb un Taller sobre com es fa un bloc i una Taula rodona amb blocaires. I abans de dinar podrem gaudir d'una actuació de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
A la tarda serà el Beers&Blocs i a les 18:00 ens trobarem al bar La Tertúlia per passar una bona estona.
Més info a l'EbreBloc.
Per apuntar-te escriu un e-mail a:
Technorati tags : Beers&Blogs
dissabte, de gener 20, 2007
Una ratlla de coca o un batut de fruita?
Quan tenim la sort de poder triar entre més d'una opció laboral, com saber quina hem de triar? Crec que hi ha dues formes fonamentals de plantejar aquesta mena de temes: una és la que es basa en la retribució econòmica i l'altra és la que es basa en el benestar de les persones. Poden semblar el mateix, poden arribar al mateix resultat i conclusió, però l'enfocament és diferent.
Enfocament econòmic
Tinc un company a la feina que val molt i l'aprecio molt. Té qualitats molt valuoses com molt de sentit comú, facilitat per treballar en equip, molta resolució operativa, i moltes més qualitats que no enumeraré. La part dura ("hard") de la seva feina és que li toca "monetitzar" tot el que fa, fins a l'últim detall, i poder-ho demostrar.
Ahir em va contar que un dia va rebre una proposta de feina i ell, que té per mà el que fa cada dia, ho va convertir a retribució econòmica, ho va "monetitzar" de forma que resultava senzill de comparar i prendre una decisió.
És un plantejament molt intel·ligent i impecable. Estic d'acord amb la seva decisió, però em costa connectar amb la forma d'expressar-ho.
Enfocament emocional
Pam Slim ens conta en el seu blog que també va rebre una proposta molt temptadora fa pocs dies i ens relata la seva experiència i decisió en termes emocionals.
Ens diu que semblava que seria senzill prendre decisions a la feina després d'haver establert les prioritats sobre la vida, establir prioritats laborals, triar un mercat i fer un pla de negoci. Però la realitat és molt més complexa.
Dijous passat li van proposar l'organització d'un esdeveniment per una molt bona causa, amb la col·laboració de dones executives molt poderoses, polítics, etc. Una oportunitat professional magnífica, amb unes possibilitats de projecció enormes... Des del punt de vista del que Pam anomena "el jo-social" era impossible de declinar.
Tanmateix això li suposaria haver de dedicar moltes hores, haver de fer un parell de viatges llargs a Washington...
Llavors explica que qui va dir que no va ser el seu "jo-intern", perquè a pesar de què l'oferta era meravellosa, no formava part de la "visió" i "missió" que s'ha marcat ella en la seva vida.
Explicat en metàfores, ens diu que l'oferta era com una dosi de Crack (droga addictiva), mentre que el que ella ha triat ha estat com prendre's un batut de fruita i ioghourt: reconstituent natural i sa...
divendres, de gener 19, 2007
Keyless
Do you know how to write chinese characters on a computer keyboard?
Unlike Indoeuropean languages, which use a quite limited alphabet to write, the Chinese language writing needs thousands of characters.
Do you imagine what does a chinese keyboard look like? Daniel Engber, in Slate Magazine, explains:
You use a piece of software called an "input method editor," which allows conventional-looking keyboards to produce the thousands of characters used in written Chinese. There's no standard system, though, so two Chinese keyboards may not look exactly the same and they may not function in the same way.
A variety of keyboard input method editors or IMEs have been designed to allow the input of Chinese characters using standard keyboards. (See it on the Wikipedia).
In spite of this complexity, for me, a foreign adult student, it is easier on a keyboard than on a piece of paper :-). However, I can imagine this is different for a native chinese speaker, ins't it?. So, since I see a discussion about a Keyless Mac on El Blog de Enrique Dans, I'm wondering if the option of a keyless, more flexible, interface would be on hand for Asian users?
On the other hand, some people argue that it is not worth it since speech recognition software would become an even easier interface to replace classical keyboards. However, even if this could be true for first-time entries, there's still the need of reusing text, making hyperlinks, combining multiple formats, images, video, etc.
An interesting evolution to follow...
Update : Reading tag : keyless
Technorati tags : keyboard, keyless, speech recognition
dimarts, de gener 16, 2007
Ferides de reestructuració
M'ha passat Joan un article (part1 | part 2) i jo, com sempre que ell em recomana alguna cosa, m'ho he llegit de seguida.
Sota el títol "Irresponsabilidad corporativa en procesos de reestructuración" mostra una visió crítica de la gestió d'aquest procés que involucra els anomenats "recursos humans". Estem parlant del "com", no del "què".
Possiblement, la característica més acusada en tot el procés sigui la incapacitat d'establir una comunicació eficaç:
“esto no es una ONG”,
“son decisiones de la dirección de la compañía”,
“es política a nivel mundial de la firma”,
“no hay más remedio, las cosas no han ido bien” o
“te piensas que yo no lo estoy pasando mal teniendo que decirte esto”
Els empleats són els primers ferits, evidentment, però no ens enganyem, l'empresa també. A pesar de què pot no preocupar-se per qui marxa, hi ha qui queda i després pot necessitar a qui ho ha vist. L'empresa no és res sense les persones i cada dia més s'està veient a les planes salmó: es necessiten humans.
Però no, no demana humans, no parla d'igual a igual, i així no troba mai el que necessita, ni amb empleats ni amb estudiants (mira la pàgina 2 d'aquesta presentació, a veure si "et sona").
Però si tothom sap que aquesta forma de portar a terme les reestructuracions no és la millor, per què es fa, per què sembla que s'està generalitzant? És que s'està perdent la confiança? O potser cal quelcom més, potser un canvi d'enfocament profund?
Technorati tags : HR
diumenge, de gener 14, 2007
Estudiar, treballar, emprendre
Alfonso Romay ens ha referenciat una entrevista que RTVE ha fet a Antonio Catalán. Una de les coses que comenta Alfonso és
la clara distinción que hace entre "hombres de negocios" (los financieros) y "empresarios" (los emprendedores).
Certament, es tracta de conceptes diferents, però si el negoci no és l'essència de l'emprenedor, llavors què és?
Pam Slim ens diu que no és un estat d'empleament sinó un estat mental i per això no és imprescindible començar amb un negoci propi. Així, fins i tot la persona empleada, amb una actitud emprenedora mostrarà:- Tenir clar que es troba on ha triat (sempre podem triar) i assumeix la seva responsabilitat
- Sempre veu què pot aprendre
- Ho pregunta tot sobre l'empresa
- Manté al dia una llista de contactes
- En cada cosa que fa introdueix algun element diferent i experimenta
La forma de veure els emprenedors ha canviat en algun aspecte (Penelope Trunk n'assenyala 8) i el primer de tots és que no hi ha una sola forma de ser-ho, les persones no naixem emprenedores, sinó que n'aprenem. M'ha sorprès veure que fins i tot hi ha programes de formació. Efectivament, Prashant Bhaskar és formador i presenta un programa amb el que anomena Intrapreneurship.
Technorati tags : entrepreneurship, intrapreneurship
dilluns, de gener 08, 2007
Sabeco me responde
El día 29 de diciembre colgué un post con una queja. Hoy, 8 de enero, he recibido un e-mail del servicio de atención al cliente, que agradezco.
Por desgracia, ya es tarde para mí, pues ya me busqué la vida. Si te encuentras tú con problemas similares, toma nota de las vías de contacto con ellos. Aquí te dejo el teléfono del Sabeco y el e-mail del Sabeco:
Para cualquier tipo de queja que tengas lo puedes hacer a través del Call Center en el 902116565, o por correo electrónico a cliente[arroba]sabeco.es.
Suerte
Una experiència de teletreball
Avui vull compartir una experiència real, coneixement real, d'un company de la UOC, Albert Casans, que amablement ha acceptat que ho reprodueixi aquí.
Vaig llegir fa poc via Jaume l'experiència del teletreball des del punt de vista de l'empresa i semblava molt positiva. Però què hi ha de l'experiència individual de les persones? En aquest sentit em sembla molt valuós el que ens aporta Albert, a qui he conegut a través d'un fòrum d'Emprenedors de la UOC coordinat per Cris Pérez. Ens comenta Albert:
Des de fa uns anys em trobo necessitat de canvi laboral. Sóc laboral fix en una empresa pública, hi porto 25 anys i he fet la mateixa tasca durant els darrers 13. Ja n'estic fart, sobretot de la organització jeràrquica, de la manca de coordinació, de la feina mediocre, de la manca d'expectatives i de mobilitat dins l'empresa. Fa 5 quadrimestres vaig iniciar els estudis de Ciències Empresarials a la UOC, entre altres coses, per mirar de fer el canvi.
El motiu d'explicar-vos tot aquest preàmbul és perquè (quin miracle, oi?) vaig experimentar el teletreball, a casa meva, conservant el mateix contracte laboral fix, des d'octubre de 1999 a març de 2005. O sigui, una petita gran experiència. I us puc dir que té coses molt positives, com treballar al teu aire, a les hores que vols i en l'estat estètic que vols, sempre que compleixis l'objectiu marcat dins del termini pactat. I això funciona: us ho asseguro. L'aspecte més difícil de portar és la confusió entre vida laboral i vida personal o privada (jo tinc família, dona i fills). A vegades se m'acumulaven els rols: taxista familiar, gestor (podria ser una idea free lance d'interès: gestoria personalitzada) aprofitant que la majoria de llocs només obren als matins, cuiner de molts dinars, una mica de "marujeo" en el que s'anomena feines de la llar, bricolatger, o patint pel mig "interrupcions" d'interesos familiars quan estava en un pic de feina (p. exemple)... apart que sempre li acabes posant més hores que a una oficina presencial.
Però, ben mirat és una bona solució pels caracters indòmits, que no tenen por d'estar sols o poc acompanyats (com és el meu cas), que els agrada la independència, la responsabilitat, ... i penso ara mateix en un possible negoci basat en un web, un mòbil i l'atenció personalitzada del possible client.
Si sabeu organitzar-vos aquesta frontera treball-casa (o família) i teniu una idea que permeti una economia "estable" i digna, ser teletreballador és una opció molt bona.
I un apunt: Cris ens ha recomanat un enllaç del Ministeri de Treball i assumptes socials amb ofertes i demandes de Teletreball.
Technorati tags : teletreball
diumenge, de gener 07, 2007
ColorIuris i Creative Commons
¿Però realment, què significa això a la pràctica? Estem de sort perquè Torresburriel ha publicat una explicació didàctica molt aclaridora. Copio a continuació part del contingut:
Leyenda:
- CC: Creative Commons
- CI: ColorIuris
- CC son autorizaciones unilaterales (”licencias”… como una licencia de caza, de obras… sólo que en el ámbito privado, lo que en derecho español no es fuente obligaciones), en tanto que CI son contratos de cesión de derechos donde hay un objeto (las anotaciones del sitio web, por ejemplo), una causa (la liberalidad del cedente) y un consentimiento de las dos partes, el cedente y el cesionario (aquel que acepta mi contrato).
- CC no tiene un texto personalizado, en CI cada contrato identifica el contenido (en mi caso el webblog) objeto del contrato.
- En CC el usuario no tiene forma de acreditar que el contenido era libre. En CI, aparte poder guardar/ imprimir el contrato, el cedente y el cesionario reciben un e-mail con una prueba del contrato celebrado, y el tercero de confianza guarda una tercera copia del mismo (con fecha y hora), y emitirá un certificado a solicitud de cualquiera de las partes.
- En CC el creador tiene que esperar a que Google le cuente si han utilizado su obra, y si lo han hecho de acuerdo a sus deseos, en CI existe más seguridad de que quien acepta el contrato lo haga según ha pactado… y quien no acepte rige para él la LPI en todo su esplendor.
- Es complicado que un usuario normal pueda ponerse en contacto con Lessig… o con el actual presi de CC (el empresario japonés Joi Ito). Sin embargo el equipo de CI son bastante más accesibles.
- CC deja bien claro que no es responsable por sus contratos. En CI asumen su responsabilidad.
- CC en su página web deja bien claro que son titulares de la marca y, aunque a priori parece poco probable podrían en un futuro exigir regalías por usar su marca, en CI se pone a disposición del cedente una licencia de uso de la marca CI.
Així que ja ho sabeu, la propera vegada que sortirà aquest tema tindrem més coses que considerar, la primera decidir si necessitem llicència o contracte.
Nota a mi mateixa: Mentre veia el vídeo de CC, amb la metàfora dels semàfors, he recordat que aquests dies de festa vaig anar al cinema a veure Eragon amb el meu fill. Ell no coneix res absolutament d'aquest món de llicències i contractes. Però per alguna raó, la frase del film que recorda i que me l'ha repetit diverses vegades és: "Mejor pedir perdón que permiso". Em resulta molt curiós que de tot el que va escoltar sigui precisament això el que més recorda.
Technorati tags : Creative Commons, ColorIuris
Brainstorming
Alguns amics riuen cada cop que se m'escapa el terme "Brainstorming", perquè els sembla estrany. Ja sé que el que en anglès es diu Brainstorming, en castellà és Lluvia de ideas i en català Pluja d'idees (algú s'anima a escriure l'article a la Viquipèdia?). El cas és que vaig conèixer el terme en anglès molt abans que en català i a més a més el català només l'he sentit associat a l'oci mentre que l'anglès sempre l'he sentit en context professional. Vet aquí que sempre s'escapa el mot estrany que ningú sap repetir :-)
M'ha fet gràcia veure que Enrique també l'utilitza en anglès. Així que ja ho sabeu, no sóc cap cas estrany. La pluja d'idees també arribarà a utilitzar-se, només una mica de temps, que el món no es va fer en un dia.
Eines de traducció online aquí.
Technorati tags : pluja d'idees
divendres, de gener 05, 2007
Reader Trends
He anat a llegir els meus feeds amb el meu lector habitual, el Google Reader, i m'he trobat una nova utilitat: la pàgina Reader Trends.
He anat a veure què era:
Són tot d'estadístiques i dades curioses sobre els meus hàbits de lectura de feeds. No solament em diu quants feeds tinc, quants posts he llegit, a quants he posat estrella i quants n'he compartit. També tinc estadístiques de lectura per dies del mes, per hores del dia o per dies de la setmana.
Altres coses que podem veure:
Em diu quants apunts he llegit de cada feed i quin percentatge representa sobre el total d'apunts del feed. També puc veure a quants he posat estrella de cada feed i si n'he compartit. D'altra banda, també em mostra quins són els feeds que s'actualitzen amb més freqüència, quants apunts publiquen per dia i quin percentatge n'he llegit. I una curiositat: gràcies al llistat dels inactius he descobert una desena de feeds que no s'han actualitzat en un any.
La veritat és que de fer gràfiques i estadístiques en saben molt i ho fan molt bé. I m'agrada que ho comparteixin amb mi i m'ho facin saber. Són molt bons i jo una usuària fidel.
Però no podem ser igual de bons en tot. Quan som molt bons en una cosa segur que n'hi haurà una altra en què podrem millorar. Em pregunto quina serà la cosa en què Google haurà d'aprendre d'uns altres. Hi ha bloggers veïns que adverteixen que una excessiva tendència a la quantificació podria ser perjudicial en el procés de selecció de persones. Sabrà Google trobar el punt d'equilibri o començarà a patir les dificultats que comporten unes dimensions tan grans com les seves?
Update: També em mostra un cloud molt curiós amb les meves etiquetes (tags) que poso, tant les automàtiques com les manuals.
Julen acaba de publicar una carta als Reis amb dos tipus de funcionalitats que li agradaria que tinguessin els RSS. Jo crec que Google Reader respon força bé a la segona petició, la que permet seleccionar posts un cop llegits: podem posar "estrelles", tags, compartir-los... crec que està molt bé.
Pel que fa a la primera petició, la que permetria filtrar els feeds abans de llegir-los, em sumo a la veu de Julen. Espero des del primer dia que Google Reader em permeti fer cerques amb el seu meravellós cercador i pugui determinar quins són els feeds posts on trobaré allò que més m'interessa en un moment determinat.
Technorati tags : Google Reader
dijous, de gener 04, 2007
dimecres, de gener 03, 2007
Del 2006 al 2007
En acabar el 2006 he mirat una mica enrere: a l'empresa l'últim dia vam recuperar un vídeo de fa 12 anys i vam recordar vells temps. També TV3 va començar l'any amb cançons de fa temps, interpretades per gent de la casa, molt emotiu.
Però quan mirem enrera ens podem emocionar no només pels bons records sinó també pel camí que hem fet i l'emoció pel futur més proper. En aquest sentit, m'encanta la visió que ens mostrava l'altre dia Jordi Abad, amb un repàs als últims 10 anys i referències a la blogosfera més propera (jo també hi sóc :-), gràcies Jordi).
Probablement, per aquest component emotiu que tan bé descrivia Jaume, recordarem l'any 2006 com l'any en què la revista Times et va anomenar a Tu com a la persona de l'any.
Però per a mi serà l'any en què el meu fill va obrir el seu blog i que va aconseguir al mes de juliol estar entre els primers de wordpress (i en conseqüència també vam haver de canviar de hosting la seva web).
Veient com ha evolucionat el blog del meu fill, que cada vegada elabora més i millor els posts i a poc a poc està aconseguint comentaris fidels i alguna conversa amb algun blogger, se'm fa difícil acceptar la previsió alarmista de la blogosfera que feia Gartner i ens comentava Lorena.
Altres pessimistes, tanmateix, m'han deixat més inquieta. És el cas d'una nota que va publicar Eduardo Martínez el dia 29, amb el títol de Crisis global en 2007:
En 2007 alcanzaremos la fase de impacto de la crisis sistémica global, advierte el confidencial GlobalEurope Anticipation Bulletin. El sector financiero será uno de los más afectados, junto con el comercio internacional, los tipos de cambio y la energía.
Ho llegeixo i no li dóno massa importància, però passen els minuts i no m'ho trec del cap. I és que el cas és que fa temps que penso que el sector financer no està en el millor moment, precisament. Recordo molt vivament un post de Jaume, a propòsit dels resultats de Google del febrer del 2006.
De què més parla Eduardo? De diverses coses, una d'elles: els préstecs hipotecaris!!! ...Ai, que començo a entendre per què se'm queda a la memòria...
Gràcies que hi ha altres més optimistes, com el veí del barri (un abrazo, Julen). Comparteixo molts dels seus desitjos i m'alegrarà molt que tots es facin realitat. Veig l'últim post d'un altre optimista molt admirat, com Eduard Punset, i no puc evitar relacionar el primer desig de Julen amb l'optimisme dels que no podem estar segurs de res. Un somriure assoma, sense que en sigui molt conscient. Però com molt bé diu un altre veí, Tochis, "Actuar hace la diferencia", així que ja ens hi podem posar.
Sí, així és com em presento al 2007: amb emoció pel futur, però no sense incerteses i incògnites.
Technorati tags : 2006, 2007
dissabte, de desembre 30, 2006
Happy Holidays
Hey, I just made a total elf of myself.
Jaume, would you dance with me?
Check me out by clicking the link below:
http://www.elfyourself.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
